Les darreres dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que publicaven els mitjans la setmana passada, mostren, per enèsima vegada, que la immigració ha canviat radicalment la societat balear. De cada 10 residents, 4'3 són immigrats. En dos anys el percentatge ha pujat del 42% a aquest 44'3%. Avui en dia parlar de la nostra societat en dues meitats gairebé idèntiques en pes, nascuts i no nascut aquí, ja no és cap exageració. Pràcticament hi som, en aquesta situació. És aquesta la societat balear d'avui en dia. La qual cosa planteja una enorme quantitat de reptes -sense entrar en la quimèrica integració que a la llum de les dades quantitatives és senzillament impossible- a l'alçada de la magnitud del fenomen, que és el més important de tota la història contemporània balear. Tot i així, l'atenció que desperta és poquíssima. A la UIB gairebé només el millor especialista que tenim en el tema, Pere A. Salvà, s'hi ocupa. I poca cosa més. En el món polític, el Govern creà una conselleria d'Immigració la titular de la qual en sap tant com que el seu naïf objectiu -tal com digué en certa ocasió- és arribar que la immigració sigui voluntària: algú coneix un moviment migratori al llarg de la història del desenvolupament humà sobre la terra que sigui voluntari?
El món polític no s'interessa per res de la immigració que no sigui xuclar els potencials vots dels immigrats que puguin tenir dret a exercir-lo. A això se dediquen els polítics que se preocupen del tema, i com a molt. Fa més de deu anys que hi ha aïllades veus que alerten sobre no els riscos sinó els reptes que planteja la immigració. Veus en el desert. Ningú no en fa el més mínim cas. Ni tan sols el nostre Parlament, que és capaç de votar no sé què sobre els orangutans -la setmana passada-, ha tengut un moment per dedicar una sessió plenària ad hoc a parlamentar sobre com veu cada grup el fenomen. I si fos que ses senyories estan molt ocupades parlamentant sobre els drets del orangutans, per ventura podrien dedicar-hi, a la immigració, una comissió, no debades en creen per a qualsevol cosa. I si ni tan sols per això tenen temps, doncs com a mínim, per guardar les aparences, no hagués estat de més que un grup, qualsevol, en demanàs una, de comissió. Al cap i a la fi cada dos per tres se'n demana alguna per investigar una cosa o l'altra. Però encara a ningú, a ningú, se li ha ocorregut demanar-la per investigar, debatre i reflexionar sobre com enfrontar-se al fenomen més important que ha experimentat la societat balear durant els últims segles. No els interessa, senzillament. I si només fos que no els interessàs, doncs no passaria res. Almanco no farien cap mal. Tanmateix, com que creuen que han de veure que sí que els interessa, se senten obligats a parlar-ne, de tant en tant. Les sortides de to de Maria Antònia Munar al respecte són antològiques. Això sí, ara, com que s'acosten les eleccions i intenta que una part dels immigrats subvencionats la votin, doncs toca parlar en castellà. Però el cas d'UM és anecdòtic perquè és un partit molt petit. Ara bé, no ho és gens, d'anecdòtic, que el president de tots els balears, inclosos els 43'3% de ciutadans immigrats, se refereixi a la immigració com un «risc». Talment així ho va dir la setmana passada, en ocasió del Dia de la Regió, Jaume Matas. Que el «principal risc» de la societat balear és la immigració. Si hagués estat novament Munar, la que definís així la immigració, li haurien dit de tot. Ben merescudament. Tanmateix ho diu el president i passa totalment desapercebut. Va ser un lapsus i volia dir, enlloc de risc, repte? Probablement. Però no deixa de ser tot un símptoma de com va obrint-se pas un llenguatge perillós que, llavors, va fent quallar l'actitud entre no pocs dels autòctons, encara només latent, de considerar la immigració com a element de risc, és a dir perillós. Per suposat que la majoria, per no dir tots, que així ho consideren se refereixen a la immigració estrangera (17%) i encara més concretament a la que prové de països pobres d'Àfrica o bé de Sud-amèrica o de la Xina. Cosa que encara és més deplorable. Perquè són les persones sovint més desvalgudes. La immigració no és un risc. Ho és, tanmateix, aquest tipus de declaracions tan desafortunades que fan créixer la xenofòbia, com les del president que pareix que a ningú no importen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.