Un projecte dels mallorquins

No tenc dubtes que el Reial Mallorca continuarà una temporada més a Primera Divisió. Segur. Vicenç Grande, que aixecà grans expectatives quan es va fer amb el control accionarial de l'entitat i arribà a la presidència, tindrà una oportunitat més per aconseguir un Reial Mallorca de molts, quants més millor, des de la màxima categoria del futbol espanyol. No la pot desaprofitar. Res no queda ja de la transparència que propugnava Grande quan Mateu Alemany era el president. No s'ha tornat a saber res de les comissions econòmica i esportiva que tant va defensar. Ens ha demostrat que just era un posat, una posició artificial, una estratègia per poder controlar Alemany. Grande no ha estat capaç d'assolir la reforma estructural que tant necessita el Mallorca i s'ha limitat a canviar -quasi sempre per a pitjor- alguns petits detalls. Vicenç Grande, popular i populista, sincer i il·lusionant, ha deixat pas a un president imprudent, xerraire i grollerot en les maneres. Entenc que arriscar una part del patrimoni personal per poder manar el Reial Mallorca ha de suposar, sempre i en tot moment, una important dosi de protagonisme. Ara bé, per què la vanitat personal acaba sempre per derrotar el sentit comú? No tenc dubtes de les sanes intencions de Vicenç Grande, però no és suficient la bona voluntat. El president està mal assessorat, està enrevoltat de mediocres que viuen de la lloança gratuïta. A la planta noble falta criteri, sentit comú. Grande s'ha quedat pràcticament sol a la Societat Anònima Esportiva en una estratègia que combina la generositat cap als accionistes que han partit i la misèria de l'avar que atresora i acapara poder. Grande ha optat pel model més senzill, més fàcil, menys complicat, renunciant a fer un Mallorca de tots, quants més millor. Ha escollit manar sense donar explicacions -just el seu incondicional José Miguel García té més del cinc per cent- i ha allunyat de l'entitat als mallorquinistes amb possibilitats. I és que a Grande, dissortadament, no li interessa que l'entitat compti amb nombrós grup d'accionistes. Quina pena! Grande m'ha decebut, tot i que encara té opcions per guanyar. I no es tracta d'una qüestió estrictament esportiva. No som l'únic mallorquinista què s'ha vist sorprès per les actuacions del màxim accionista. Els nostres dirigents polítics, tant els de l'oposició com els que són al poder, estan disgustats amb Grande. Els molesta, entre altres coses, la seva incontingència verbal. Just arribar, els feia gràcia, li reien i perdonaven la seva inoportunitat. Ara, ja n'estan cansats. El president del Govern Jaume Matas i la batlessa de Palma Catalina Cirer han patit les imprudències del president del Mallorca i la simpatia inicial ha desaparegut. Ara, en parlen pestes. Però el que més mal ha fet a Grande ha estat el projecte de les torres. És injust, però s'ha instal·lat entre un sector de l'afició la idea que Grande és un promotor immobiliari que just pretén fer un negociet més amb el Reial Mallorca. Jo, personalment, estic convençut que no és vera, que a Grande ni se li ha passat pel cap fer doblers amb el món del futbol. Però ho fa tan malament...