Sempre m'han sobtat les diferents interpretacions que es poden fer de la mateixa llei. De qualsevol llei. Segons qui sigui el jurista encarregat d'aplicar-la, el resultat pot ser totalment diferent. I això jo no ho acab d'entendre. Potser sigui per la meva formació matemàtica. Al llarg dels meus estudis em varen ensenyar que el llenguatge científic ha de ser clar, sense ambigüitats, amb l'objectiu que sigui qui sigui qui ho llegeixi entengui exactament el mateix. Dins el món del dret la cosa és radicalment diferent. La mateixa redacció de les lleis i els decrets ja es fa de tal manera que admet múltiples interpretacions. I si, a més a més hi afegim que hi ha tot un entramat jurídic de normes que es trepitgen el terreny unes amb les altres, el còctel està servit.
Aquest és un tema que em fa reflexionar de tant en tant. Darrerament han sorgit dos conflictes jurídics que m'hi ha fet tornar. Per una part, la condemna de l'etarra De Juana Chaos per un delicte d'opinió a una catefa d'anys de presó i, posteriorment, segurament a causa de la influència de la seva vaga de fam, la reducció a tres anys per part del tribunal suprem i, finalment, la concessió del segon grau penitenciari, en aquest cas, pel govern espanyol. Aquí queda ben clar que amb la llei amb la mà hom pot fer gairebé qualsevol cosa, tant se'l podia tenir catorze anys més tancat, com deixar-ho amb una condemna merament simbòlica.
L'altre tema és el del recurs del Partit Popular en contra de l'Estatut de Catalunya. La majoria d'entesos donaven per fet que seria rebutjat pel Tribunal Constitucional. Però després de la recusació d'un dels seus membres, que modifica els equilibris ideòlogics existents al si de l'esmentat tribunal, ja es dóna per fet que serà admès, com a mínim en una bona part del seu contingut. La veritat és que hi ha per quedar amb els cabells drets. Des del meu punt de vista, si l'Estatut s'ajusta a la constitució s'hauria de rebutjar el recurs per unanimitat i si no s'hi ajusta, igualment se l'hauria de tombar per unanimitat. Això és el que succeiria si en lloc de jutges fossin científics i si en lloc d'una llei, el que s'hagués de fer fos donar el vistiplau o no a una demostració matemàtica o als resultats d'un determinat experiment científic.
Pens que si la interpretació de la justícia depèn del perfil ideològic de qui l'imparteix no podem estar gens ni mica tranquils. Pensar que cada cop que acudeixes a la justícia t'has de cenyir, no tan sols al marc legal existent, sinó també a les creences i idees del jutge en qüestió, no ajuda gaire a la credibilitat del que s'ha vengut a anomenar estat de dret.
Tanmateix, el que s'ha de tenir en compte és que les lleis estan fetes per servir les persones i la societat, i no mai a l'inrevés. Per això, no hauria de ser possible que els jutges fessin guanyar als que han perdut a les urnes. I em referesc ara, sobretot, a l'Estatut de Catalunya, però també al cas De Juana Chaos. Si l'Estatut ha estat aprovat pel parlament català, per les Corts espanyoles i ratificat en referèndum pel poble de Catalunya, hi ha dret que un grapat de jutges el facin tornar endarrere? I si se ves que contradiu qualque article de la Constitució, per respecte a la majoria social que li ha donat suport i que es mereix que les lleis estiguin de part seva, no caldria modificar aquests articles en lloc d'anar en contra del que s'ha aprovat democràticament tres vegades?
Jaume Lladó, professor
