TW
0

Ja fa una temporada que sentim parlar de la intenció de la Conselleria d'Educació i Cultura de concertar el batxillerat. Els professionals de l'eduació no tenim la percepció d'aquesta necessitat, ans, altrament, ens fa la sensació que el nombre d'estudiants d'aquest nivell no creix gaire, contràriament al que succeeix amb l'educació infantil, la primària i l'ESO. Tenim la desgràcia de viure en una terra a la qual l'educació no és percebuda com un actiu prioritari, per la qual cosa són molts els alumnes que es conformen amb els estudis estrictament obligatoris. I dir es conformen, tal vegada no sigui l'expressió correcta. Per ventura caldria dir que van a classe mentre no els queda més remei i sovint s'acomiaden de l'institut sense poder-se endur el títol de Graduat en Ensenyament Secundari, el de més baix nivell que s'expedeix avui en dia.

Aquesta situació no té res a veure amb la d'altres indrets de l'Estat espanyol, amb un índex de fracàs escolar molt inferior al nostre i amb un percentatge de seguiment dels estudis postobligatoris molt més elevat. Una diferència que encara es fa més grossa si ens comparam amb altres països europeus. Vist així, no sembla necessària aquesta pretesa concertació. Però hi ha més motius. El batxillerat consta de diferents modalitats i, dins cadascuna d'elles, encara es poden cursar distints itineraris. Aquesta gran optativitat fa que sigui recomanable que als centres on s'imparteixi hi hagi un nombre d'alumnes significatiu. En cas contrari es tuden molts de recursos, ja que s'han d'impartir assignatures per a molts pocs alumnes i, a més a més, s'impedeix que determinats estudiants puguin seguir les matèries que més els interessen per no arribar al nombre mínim de sol·licitants que estableix la normativa.

Repartir els actuals alumnes de batxillerat entre més centres pot causar problemes d'aquest tipus. Un centre amb només una línia de batxillerat, pràcticament no pot oferir optativitat, mentre que un de més gran amb quatre o cinc o fins i tot més línies, permet que la majoria de matèries disposin del nombre necessari de matriculats.

Dissabte, aDiari de Balears, vaig poder llegir que la Confederació de Pares d'Alumnes demanava que es faci un estudi que permeti discernir si convé o no la materialització d'aquests concerts. Em sembla una posició molt raonable. No pot ser que les coses es facin perquè sí, sobretot les que costen tants i tants de doblers als contribuents. Els dirigents actuals de la Conselleria d'Educació i Cultura no són gaire amics dels estudis. Debades els demanaren que en fessin un per justificar l'atorgament del nivell C de català als alumnes que acaben quart d'ESO i no hi va haver manera. Veurem si aquest pic són més receptius a les demandes de les organitzacions socials i s'hi avenen o si segueixen amb la tònica de sempre i opten per la improvisació per motius purament polítics.

La improvisació pot ser bona en els concerts de jazz, però per mi no és la via més adequada en els educatius.