Londres pretén salvar la cara

Podria ser només que un intent de millorar les possibilitats electorals del partit Laborista, però les implicacions de la decisió de Tony Blair de retirar més d'un terç dels soldats britànics d'Iraq en els propers sis mesos són molt més amplis. Blair ha dit que més de dos mil soldats tornaran a casa abans de finals d'estiu i totes les zones que controlen al sud del país, exclòs l'aeroport de Bàssora i la base que l'enrevolta, s'entregaran als iraquians. L'anunci s'ha fet quan els danesos ja han dit que retiren els 460 soldats que tenen al país, i coincideix amb l'arribada dels primers de vint-i-un mil soldats americans que van a patrullar el nord i la capital d'Iraq, afegint-se als cent trenta-dos mil que ja hi són. El govern britànic ha dit que la retirada demostrarà de manera clara als iraquians que ells han d'assumir gran part del paper que els britànics fins ara han tengut, que s'hauran d'entendre entre ells per assegurar la pau a la regió i que el final de l'ocupació va de bo. La conclusió de Londres ha estat que continuar a Iraq no canviaria de manera important el resultat pels iraquians. I aquí és la qüestió que encara és enlaire: quin serà el resultat si ara acaba la invasió d'Iraq? Els pous petroliers del sud estan controlats per nosaltres. Les empreses que havien de fer-hi feina en fan, i ben segur que continuaran treballant com sempre amb l'ajuda d'empreses de seguretat privades, sovint muntades per antics militars occidentals. La reconstrucció continuara al pas lentíssim que va, també amb l'ajuda d'empreses de seguretat europeus i americans. Continuarà la violència de baixa intensitat a Bàssora i continuaran les discussions sobre quins són els hereus polítics legítims de la invasió. Més enllà, és previsible que la retirada britànica sigui el començament del final del projecte Bush: no han aconseguit crear la democràcia exemplar que preveien fa quatre anys, ni restaurar l'economia, ni reconstruir l'infraestructura del país. Aquestes aspiracions fa mesos no es mencionen i hem de suposar que ja no es pretén aconseguir-les. L'aspiració ara és sortir i salvar la cara. Londres no esperarà un president americà tan malferit com Bush. No esperarà ningú.