Aquests darrers anys hem après, els que hem volgut llegir els fets, que les coses tendeixen al desastre i que la ineficiència dels poders públics davant aquesta tendència va en augment. En la violència de gènere, per exemple, els esclats forts succeeixen de manera que no solen sorprendre la gent de l'entorn de víctimes i botxins. Tothom sabia que allò -des d'una pallissa fins a l'assassinat- podia passar a qualsevol moment, tot un historial d'agressions empenyia els fets de cap al desenllaç final. En passar, tenim tota una estratègia per transferir les responsabilitats a un destí especialment cruel amb les dones del nostre temps. I només se'ns ocorre una cosa per calmar les ires del destí: oferir-li un ramet de lleis, normalment inservibles per manca de personal o de pressupost en algun dels replans d'aquest calvari.
D'igual manera, quan un fiscal com el senyor Carrau, per exemple, vol projectar la llum de la llei sobre les actuacions de mandataris municipals, no ens podem sorprendre mai. Benvinguda sia la iniciativa del fiscal, certament -i és important que senti la calor humana dels qui li donen suport-, però el ciutadà ja fa anys que sabia que el motor de la cobdícia conculcava tota la literatura legal sobre urbanització inapropiada del territori. Mentre no hi ha intervengut la Justícia, la sensació que estam indefensos ha creat uns danys en les nostres consciències que la Justícia no podrà reparar per molt justa que sigui.
A qualsevol punt de l'illa, notòriament a Palma, quan un indret és elegit per grups de persones que han vengut a aquest món a fer renou i a embrutar, ja sabem que ens convé anar a viure a una altra banda, perquè no existeix la voluntat de restaurar el sentit comú en aquell punt: si, com a ciutadà, ho intentes, t'embarques en unes històries kafkianes al final de les quals només et queda la sensació amarga que l'organització de la policia local és la més convenient per al confort dels seus membres.
Aquests dies, un grup d'ètnia gitana -bona ració diària de correcció política- ha estat a punt de matar un jove conciutadà nostre a cops de pedra, li volien prendre els doblers i la motoreta. Que els agressors fossin aquests i no uns altres no ha sorprès els entesos en la matèria. A nosaltres no ens sorprèn que no disposem d'eines jurídiques i policials per desactivar aquests grups o per evitar la formació de bandes llatines. No ens sorprèn, i aquesta és la qüestió: ens hauria de sorprendre, perquè se suposa que un Estat de dret no ha de donar tants d'avantatges a la delinqüència i deixar tan desprotegit el conjunt de la població: clamorosa obvietat que els governants no semblen tenir pressa a convertir en raresa, car en tota aquesta qüestió només la construcció de més presons, jutjats i comissaries requereix ciment, ferro, totxo i bloquet. Altres obres mouen més terra i més pressupost.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.