Cedir la paraula als que poden parlar

Israel i el govern dels Estats Units s'han posat d'acord per ignorar, o més bé, per continuar ignorant el govern palestí si aquest no reconeix l'estat d'Israel. Han decidit tancar de forma molt pública la porta a tota col·laboració amb els palestins, exigint que abans de dir-se bon dia, i molt menys de negociar cap contenciós, el govern palestí renunciï en gran part a les seves reivindicacions sobre el territori que ara per ara consideren que Israel els va robar. La decisió d'Israel i els Estats Units és tan inevitable com estúpida. La lògica és senzilla: com poden parlar dos governs si un, el palestí, no reconeix l'altre, l'israelià. Per tant no parlaran. Els palestins són els primers que no volen admetre l'existència de l'estat dels israelians, i la culpa de tot, per tant, és seva. La llastima és que, malgrat aquesta decisió no pugui dur res de bo per a cap dels bàndols, cap dels implicats no proposa com es pot sortir del racó on americans i israelians es tanquen amb tanta facilitat. Tel Aviv i Washington demostren una vegada més que no tenen les eines polítiques, ni la imaginació ni el coratge necessaris, per arribar a cap acord de pau amb els veïnats. Demostren que no tenen la voluntat d'emprar altres vies per arribar a allò que cerquen. No són capaços ni tan sols de proposar cap estructura política, alternativa a la dels governs disfuncionals de la regió, amb la qual podrien establir un diàleg per assegurar un apropament entre palestins i israelians. Sembla evident: si els governs no són capaços de parlar entre ells, hauran de cercar unes altres entitats que facin la feina que interessa. Si els executius són incapaços d'actuar han de cedir la seva competència a altres entitats. Si els polítics i els diplomàtics es troben massa fermats per qüestions de forma i per preocupacions del càrrec que ocupen, han de cercar altres vies per evitar la guerra. Sempre hi ha persones que estan disposades a dialogar. Es tracta de no permetre que les estructures polítiques, la «dignitat» d'una autoritat o de l'altra, s'interposin en el camí. Es tracta de crear altres entitats, que es diran comitès, grups d'estudi, iniciatives culturals o ambaixades comercials, que tenguin com a missió establir, mantenir i millorar el diàleg entre les dues faccions, que ofereixin una drecera cap a una entesa mentre els governs no se sentin preparats per a aquesta feina. Si un acord de pau és un impossible per als governs actuals, aquests han de saber qui anar a cercar perquè se n'ocupi. Que per la fossilització de la classe política no quedi.