La Guàrdia Civil

La veritat és que l'estructura actual de la Guàrdia Civil és anacrònica, totalment desfasada, més pròpia dels règims decimonònics que no de l'actualitat democràtica.

Sovint ens hem queixat de la manca de sensibilitat d'alguns guàrdies civils amb la nostra llengua. Més d'un ha tengut problemes amb ells per voler exercir els seus drets lingüístics. Aquesta repressió que han sofert per reclamar els seus drets com a treballadors m'hi ha fet tornar a pensar. No és el mateix receptar que prendre la medecina. Alguns dels qui han exercit el paper de repressors contra els qui s'hi volien dirigir en català, ara són els reprimits, també per reclamar uns drets que consider que legítimament els corresponen.

Això hauria de servir perquè reflexionàssim tots plegats sobre la llibertat i la democràcia que tenim en aquest país. De cap de les maneres hem de ser tan ulls clucs que hem de callar quan reben els altres i ens hem d'aixecar quan patim nosaltres. La llibertat és per a tothom, els drets s'han de poder exercir siguem qui siguem, sense cap tipus de prevenció pel nostre origen, religió, llengua, sexe o, en aquest cas, professió.

Per aquest motiu, jo em vull posicionar clarament a favor del reconeixement dels drets laborals als guàrdies civils i el seu alliberament de la disciplina militar. No té cap sentit, que en aquest segle XXI que acabam d'encetar encara quedin treballadors que estiguin privats de negociar el seu sou i les seves condicions de treball. I no pot ser de cap de les maneres que els impedesquin el dret a protestar per aquesta situació. I tampoc no pot ser que hagin d'estar permamentment acoquinats per la possibilitat de ser sancionats al més pur estil militar, quan la seva tasca, per molt que diguin, és policíaca, i no militar.

Cal que, tal com va prometre el PSOE quan era a l'oposició, la feina de guàrdia civil sigui reconeguda com una professió més. Que els guàrdies civils siguin considerats treballadors com els altres, amb tots els drets i els deures que es puguin desprendre d'aquest estatus. I cal que ells entenguin que la lluita per la llibertat és de tots, que no val reclamar els teus drets si no permets l'exercici dels del proïsme. Tots navegam dins el mateix vaixell i tots ens hem de fer costat uns als altres per poder progressar en les nostres condicions de vida i conviure dins una societat cada cop més tolerant i lliure.