Reflexionant deu anys després (a Tomeu Martí)

Sosté en Tomeu Martí en el seu nostàlgic article del passat dissabte 10 de febrer que l'Ateneu Llibertari es va posar en contra seva quan es va declarar insubmís deu anys enrere. I ens fica, maliciosament, en el mateix sac que els «balearics rupestris» de Cerdó i companyia. I hem de dir que ni el nostre col·lectiu ni, molt menys encara, l'Assemblea d'Insubmisos -el més important col·lectiu antimilitarista a les Illes del qual formaven part molts d'ateneistes i que el senyor Martí evita mencionar intencionadament en el seu article- ens hem oposat mai a cap acte d'insubmissió al servei militar. De fet no tan sols no ens hi hem oposat, sinó que els hem impulsat i són més de cent els joves que es van declarar insubmisos a través de l'Assemblea; les hemeroteques poden demostrar a qualsevol que ja havíem portat desenes de casos i un grapat de judicis i manifestacions quan al senyor Martí li va tocar el seu torn. Nosaltres no vàrem criticar mai, només faltaria, el seu dret a declarar-se insubmís, un altre tema va ser la crítica a la manera emprada per a fer-ho. Perquè el senyor Martí va engegar una campanya personalista i autopromocionària allunyada de la manera d'actuar del moviment d'insubmissió, caracteritzada per la força i quantitat dels insubmisos i mai no per la «qualitat» política de cadascun. Però el que va molestar seriosament l'Assemblea d'Insubmisos, a l'Ateneu, i a molta de gent en l'àmbit personal va ser el groller intent de qualque membre de la Plataforma de Tomeu Martí d'apropiar-se de la feina que es va dur a terme per part del moviment durant molts d'anys (primer com a MOC i després com a Assemblea d'Insubmisos). I ho van fer en una roda de premsa, autoproclamant-se l'únic col·lectiu que feia feina amb el tema de la insubmissió a Mallorca, quan en realitat eren uns nouvinguts. Aquest acte innoble, com és de suposar, va aixecar les nostres crítiques. I ens sap greu haver de xerrar d'això deu anys després, però atònits de veure que aquells que no tenen cap motiu per sentir-se orgullosos bravegen i donen sarcàstiques gràcies, ens obliga a contestar. El que hauria de fer el senyor Martí és agrair sincerament la feina d'anys i anys d'una gent (la del MOC i de l'Assemblea) que va permetre a l'insubmís mediàtic trobar un terreny adobat per fer-se una campanya de màrqueting més propera a la d'un polític en campanya electoral que a la d'un antimilitarista sincer. Senyor Tomeu Martí, de res, home, de res.

Ateneu Llibertari Estel Negre. Palma.