Quadern de viatge

Dilluns, 5. La raresa és una característica, sovint una qualitat peculiar, poc o gens preuada per la societat, que distingeix, àdhuc desiguala, en un sentit positiu, el caràcter homogeni de les persones. De les rareses, hom en diu, erròniament, extravagàncies o excentricitats, confusió comprensible atesa la circumstància que comparteixen de la insensatesa la mateixa arrel, però cada una d'elles té les seves pròpies particularitats, teatrals, reals o imaginatives. He exclòs, intencionadament, les rareses estructurals o anatòmiques, descrites, sovint il·lustrades, amb precisió en els antics llibres de viatges de Mandeville o Marco Polo, imperfeccions de les quals abusaven les divinitats clàssiques per estrafer, o deformar, l'aparença humana d'alguns humans, però també les literàries o, més exactament, les dels escriptors, car dels rars de la literatura ens n'ha parlat extensament Pere Gimferrer. M'he de referir a persones sense altre mèrit que la raresa innata, la raresa gratuïta, fins i tot la raresa elaborada i, això no obstant, tinguda per original, atesa la seva inèdita versió. La relació de rars, i de rareses, ha de ser d'una magnitud inabastable, car tots, en un moment o altre, tenim intermitències de la lucidesa durant les quals el fulgor és més diamantat. En algunes comarques, àdhuc en algunes viles, distingides tradicionalment per la diversitat de personalitats singulars, singularitats atribuïdes a la influència d'elements o fenòmens meteòrics, al domini de la lluna o dels vents, especialment la tramuntana, en aquests llocs, doncs, són de més fàcil enumeració les persones normals que les tocades per l'enginy de la desraó. El cas al qual he d'al·ludir, tot i que us ho pugui semblar, no el doneu per fals o espuri, car la pròpia veu de l'afectat l'ha escampat a qui ha tingut la paciència d'oir-lo. Si fos el cas que reconeguéssiu, a través d'aquestes paraules, l'autor de tal relat, posseïdor d'un do excepcional, només atribuïble a una força mental no gens comuna, compartiu i guardeu amb mi el secret o, contràriament, essent virtut tan infreqüent i extraordinària, deixeu de banda la discreció i escampeu-lo per tots els indrets on vulgui que us trobeu, que sigui coneguda la capacitat sensorial d'un home d'aparença vulgar, en el sentit de corrent, capaç d'obrar prodigis.