És curiós que qualcú s'hagi volgut menjar aquest marró

TW
0

A vegades no rep el culpable. Bé, dic a vegades per no caure en l'error de les generalitzacions o de les quantificacions absolutament subjectives. Quedarem que a vegades reben els que posen la galta allà on altres han posat les mans i la injustícia els cau a sobre sense que puguin acudir a l'objectivitat dels fets per a canviar-ho. A vegades posen la galta, que és una resignada manera de complir un paper quasi predestinat, i d'altres posen el morro, perquè els va la marxa i els agrada la brega. El cas de la destrucció dePont des Tren n'és un exemple clar. Qui s'ha menjat el marró, qui ha quedat com a responsable de la irresponsabilitat de fer malbé el patrimoni sense cap argument per a fer-ho, ha estat l'Ajuntament de Palma, en general, i la senyora Cirer i el senyor De Santos, en particular. La realitat, caparruda, és radicalment diferent: ells no feren res per salvar-lo, però qui té les competències tècniques i polítiques en el cas és la Conselleria de Obres Públiques, amb la senyora Cabrer al capdavant. És més, des de la meva subjectiva observació, diria que hi ha graus en la prepotència que freguen l'insult, el menyspreu que és insult directe i el no donar la cara per pur subestimar l'adversari. Eca de bou de l'Ajuntament, el tinent de batle De Santos, treu bona nota en totes aquestes matèries, així com no queda endarrerida la falsament melosa batlesa. Però qui ha demostrat l'excel·lència en el tractament insultant a la ciutadania, ha estat la senyora Cabrer.

l l l
Aquesta persona, a la qual els seus professors universitaris reconeixen solidesa intel·lectual, ha servit en primera línia i sense dubtes els interessos del seu president Matas. Per fer-ho, no s'ha estat d'utilitzar una agressivitat fora mida, l'origen de la qual un no sap si anar-la a cercar en el ressentiment. Perquè no és habitual que qualcú amb sòlida formació faci aquest paper sense manies. És clar que el seu marit, recompensat amb un càrrec al capdavant deCOFUC, les passà magres amb l'anterior govern dePacte. Era un d'aquest interins amb carnet del PP que la igualtat d'oportunitats en l'accés a la funció pública deixà sense feina. Combaté les oposicions obertes amb múltiples plets que estrepitosament perdé, fins i tot, amb condemna a pagar-ne les costes. Cert que, a més dels plets, tampoc guanyà les oposicions amb jurats objectius. No sé si aquest fets expliquen la combativitat de la seva esposa, però el cert és que haurà estat la consellera més radical i dogmàtica i la que menys ha cercat el consens o escoltat la diversitat d'opinions. Però ja ho veis: ella tota soleta es carregà el pont sense arguments, imposà una directora d'obres a la mida de la seva prepotència i el refà com li rota. I el que és més divertit: de cara a la ciutadania un altre s'ha menjat el marró. Només ens queda saber si per estratègia del partit o per gust que frega la coprofàgia.