Tot val per aconseguir-ho

TW
0

Una al·lota francesa que fa un erasmus a Madrid em confessava no entendre què passa ni, molt menys, ser capaç d'explicar-ho als seus amics d'allà que li telefonen preocupats per les notícies que apareixen sobre Espanya. L'altre dia, el catedràtic Laporta afirmava en una conferència que no s'esperava haver de tornar a veure bisbes i jutges fent política ni a periodistes bramant contra tots els principis de la democràcia. Ambdós creien, com noltros, viure en una democràcia europea.

Repassem diversos principis necessaris en una democràcia i veurem com fan aigua a diari. El principi de preeminència de la llei i la igualtat de tothom davant d'ella es difumina lentament. Mantenim un sistema on els principals jutges han decidit que la justícia està per a garantir el manteniment de la ideologia de la dreta amb independència de la voluntat de la majoria. Casos com el darrer de la recusació d'un magistrat deConstitucionaperquè era l'element que els feia nosa per aconseguir una sentència contrària a l'Estatut de Catalunya o el de l'ampliació sobtada del tribunal que havia de decidir sobre l'estat penitenciari de l'etarra De Juana, en presó preventiva per dos articles de premsa, són inexplicables fora de les nostres fronteres. Això, per no parlar del manteniment forçat d'un Consell de Poder Judicial, que «legalment» ha exhaurit el manament, per garantir una cúpula judicial lligada als que perderen les eleccions.

I aquí es fa evident que també falla un altre dels principis necessaris per a l'existència d'una democràcia: el reconeixement deresultat de les urnes. Aquests dos principis bàsics només poden alterar-se amb la complicitat del poder judicial: i s'alteren. S'alteren quan no es reconeix al govern legítim sorgit de les urnes la direcció de la política de seguretat nacional o quan es viola, per les encletxes de la llei, el manament deCongrés dels Diputats, deParlament de Catalunya i de la voluntat sobirana dels catalans expressada en un referèndum del qual la dreta (extrema) que condiciona els jutges impedí fer-ne promoció institucional del vot. Ara, si teniu valor, explicau a un europeu que la caverna impedeix a un govern democràtic promoure el vot o que el principal partit de l'oposició declara que la corrupció urbanística crescuda baix el seu govern només està en la perversa ment dels enemics d'Espanya.

A aquest panorama, més propi del segle XIX que del XXI, hi afegiu que la imprescindible separació de la religió i de l'Estat (una altra condició per a la democràcia) ha patit una regressió que es compta amb dècades i a diari veim com, des del mitjans de comunicació de l'església catòlica, s'incita a l'enfrontament entre conciutadans i, fins i tot, a l'enderrocament del govern de la nació per mitjans diferents a les urnes... Desolador. Així que si vos trobau necessitats d'oferir explicacions podeu recórrer a l'experiència: tota aquesta atmosfera irrespirable es diluirà si ePP guanya les eleccions. És l'únic objectiu que tenen.