UM fitxava la setmana passada a qui fou candidat del PSM a Sóller el 2003. No és l'únic cas. Altres exmilitants del PSM, fins i tot algun antic càrrec, festegen el partit de Maria Antònia Munar; a vegades per pura supervivència econòmica personal, però altres per motius polítics i ideològics. UM està encantada. Tot el que sigui incrementar la sensació que el PSM s'està esvaint li convé. La magnitud d'aquests transvasaments, emperò, és molt modesta: no hi haurà una allau de vots que el 2003 anaren a parar al PSM. Però qualitativament són moviments que interessen perquè mantenen viva la idea abans dita. A banda, a efectes purament locals, en alguns pobles petits, podria suposar-li un grapat de vots que, tot i ser estadísticament menyspreables en el conjunt de Mallorca, consolidi el partit al municipi, li permeti obtenir un nou regidor o fins i tot apuntalar o assolir una batlia, segons el cas. Són, per tant, moviments de doble àmbit: d'imatge en el general i de potencial interès pràctic en alguns casos locals, molt pocs.
És una estratègia que fa l'efecte d'estar pensada més enllà de les eleccions. UM sap que el seu destí a les urnes no està tant en les seves mans com en les de la participació. Els seus trenta-un mil vots de fa quatre anys és improbable que augmentin el suficient com per sumar un nou diputat. Amb una participació baixa, per assolir el quart diputat s'han de fregar els quaranta mil vots. Per exemple, el PSM el 1999: 39.504 vots, el 13'4%, amb un 57'4% de participació. Amb una participació diguem-ne modesta, com la de 2003, 64'4%, l'objectiu és encara molt més difícil perquè, lògicament, se necessiten bastants més vots. I amb una participació alta, com uns temen i altres desitgen per enguany, la missió d'incrementar un diputat ja és hercúlia. Per tant, l'objectiu d'UM és intentar no perdre cap dels tres diputats que té. Si ho assoleix o no dependrà de la participació i, naturalment, del resultat en vots absoluts: amb una abstenció com la de 2003 hauria de restar prop de 10.000 sufragis per minvar un escó. Pareix impossible. Ara bé, cal tenir en compte que quan parlam de partits tan minoritaris, pocs vots representen una enormitat percentual, la qual cosa fa tendir a pensar que sotragades així no són gairebé possibles, a pesar que l'experiència ens demostra que són bastant més habituals del que creiem. En realitat, com s'ha dit, depèn molt de la participació. Amb un 66% o 67% del cens que en efecte votàs, el maig podria haver-hi moltes sorpreses. Perquè un increment de, per exemple, dos punts, que pareix tan poc, significaria entre 10.000 i 12.000 sufragis més que entrarien en valor i, com que serien en la seva immensa majoria per als dos grans, el petits podrien rebre fort. UM, en aquest cas, no necessàriament hauria de perdre 10.000 sufragis per restar un diputat, amb manco també li podria passar. Tanmateix no és probable que el perdi i tampoc no ho és -de fet, és molt més difícil- que en guanyi un altre. És de suposar que a UM fan tots aquests càlculs, i molt més, que malgrat siguin pures elucubracions donen escenaris probables per als quals preparar-se. I pareix que UM se prepara a partir de la suposició que mantendrà els tres diputats actuals i que el PP no tendrà majoria absoluta. És l'escenari òptim. Perquè aleshores UM seguiria tenint poder, amb el PSOE o amb el PP. D'aquesta manera, amb un Bloc disminuït, amb una ERC i Entesa sense representació -com creuen que passarà- i amb ells tenint novament poder, seria quan prendria força l'estratègia de captació d'ex del PSM (inclosa gent de l'Entesa) que ara només se limita als casos puntuals comentats abans. No és que UM pugui aspirar a menjar-se el PSM. Per les raons a bastament comentades en d'altres articles -diferent ideologia, diferent cultura política, poc transvasament de vots...- és impossible. Però si les eleccions li van bé, les dissensions internes no esclataran en crisi -si anassin malament, segur que sí- i el sector inequívocament nacionalista -Miquel Ferrer, Joan Barceló, Maximilià Morales...- podria prendre molt més protagonisme del que ha tengut mai. Encara més: si el pacte fos amb el PSOE, segurament aquest sector estaria en disposició de lluitar amb garanties d'èxit per la presidència d'UM, en contra del sector que representa Miquel Nadal. En un escenari així, UM podria esdevenir el partit clau per a tot el nacionalisme i regionalisme pragmàtic a Mallorca.
Miquel Payeras, periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.