Àfrica

Àfrica, el nostre gran veïnat, ha estat durant anys el continent de la desesperança. Per això fites com les d'aquesta trobada sempre són positives i ajuden a fer avançar els moviments locals. Alguns dels participants de Nairobi han parlat de globalitzar l'esperança, per indicar la necessitat d'incorporar Àfrica a la gran onada que a partir del primer fòrum social de Porto Alegre, el 2001, està plantejant models solidaris a la globalització econòmica.

Els africans són 600 milions de persones, concentren gran part de la pobresa mundial (un 40% no pot accedir a una alimentació suficient) i el continent té un 64% de la població mundial afectada de sida. Els estats són dèbils, carregats de corrupció i d'ineficiència, i la societat hi està escassament organitzada. En moltes ocasions l'Àfrica sembla un continent amb pocs remeis, on s'hi passegen amples els «senyors de la guerra» i els genocides.

Però la referència negativa que tenim més present és la de la fam. Els grans trasbalsos provocats per les guerres, la sequera agreujada pel canvi climàtic, l'avanç de la desertització i altres factors, contribueixen a oferir un panorama alimentari gens engrescador. L'agricultura africana, que tradicionalment havia tengut capacitat d'alimentar la totalitat de la població, ha estat greument malmesa pel colonialisme i les guerres. A hores d'ara Àfrica és un continent amb fam i amb una agricultura que en lloc de produir aliments pels seus habitants està enfocada cap a l'exportació. A Etiòpia i al Burundi, per exemple, del 60 al 80% dels ingressos totals per exportacions depenen del cafè, a Burkina Faso el 50% depenen del cotó i a Ghana el 25% del cacau.

Per un altre cantó, el canvi d'hàbits alimentaris en les poblacions urbanes (que fins fa pocs anys quasi no consumien derivats del blat i tenien un altre model de consum de carn i lactis) està provocant la situació paradoxal que el continent més pobre de la terra necessita importar una tercera part dels cereals que consumeix (30 milions de tones de blat a l'any). Aquesta és la data que sembla interessar alguns poders econòmics occidentals, a l'aguait de fer bons negocis amb els pobres de la terra.

Àfrica s'està convertint en un objectiu important en la implantació d'un model d'agricultura basada en els transgènics. La República Sud-africana és la punta de llança d'aquest procés i sols en un any ha incrementat el 180% la superfície dedicada a conreus transgènics (el 44% del blat de les índies, el 54% de la soja i el 92% del cotó). El model agroexportador i agroquímic dels transgènics no sembla pensat per alimentar la població africana sinó per afavorir un model social que privarà de la terra els pagesos i farà fugir dels seus països milions de persones a la recerca d'una mica de futur.

Des de fa estona les grans empreses, amb l'oposició d'alguns estats africans, intenten col·locar blat de les índies transgènic a través de l'ajuda alimentària dels EUA. Una ajuda que es vol fer servir com a eina de colonització. La FAO ha alertat que un terç dels pressuposts d'ajuda alimentària no arriba als seus destinataris i que un 90% d'aquests ajuts es troben vinculats a condicions avantatjoses pels països donants. La FAO apunta que en lloc d'aliments s'haurien de fer transferències en doblers o cupons per canviar amb aliments, ja que l'arribada massiva d'aliments externs desestabilitza els fràgils mercats alimentaris i arruïna els productors locals.

El debat sobre aquestes realitats va ser present a Nairobi, on Via Campesina, el moviment internacional dels pagesos, va llançar la iniciativa de la reforma agrària a Àfrica, basada en la recuperació dels recursos naturals i l'assoliment de la sobirania alimentària per a tothom. Per ventura Àfrica, la gran oblidada, està a punt de començar una nova etapa en la seva història.