Quan la informació no ajuda

És ben cert que sovint com més informació tenim sobre algunes coses que passen al món, menys segurs estam sobre si el que «sabem» és veritat. No ajuda la nostra comprensió de les notícies del dia que les fonts que haurien de ser fiables, com els nostres governs o els nostres mitjans de comunicació, comencin a filtrar els fets que cobreixen o, com en el cas d'algunes cadenes americanes, abandonin per complet qualsevol pretensió d'objectivitat. Un es podria demanar, per exemple, fins a quin punt sabem de veritat el que passa a Afganistan. Tenim una idea borrosa que hi ha una lluita constant i potser creixent entre els soldats de l'OTAN que controlen les principals ciutats i les milícies afganes que controlen foravila, i que podrien ser aliats d'extremistes islàmics. Tenim una idea borrosa que la reconstrucció del país que prometérem els països occidentals no s'ha feta, se suposa per manca de seguretat: les milícies ataquen obrers i obres per evitar, se suposa, que la població vegi cap benefici de l'ocupació. Sabem que el president, Hamid Karzai va dir al parlament afgà l'any passat que devers 700 escoles de la part sud del país varen ser incendiades o destruïdes per les milícies el 2006, cosa que el Taleban nega. Sabem de les ONG que a gairebé tot el país els mestres fan feina a l'exterior, fent classes al carrer o davall un arbre, és a dir, que simplement no hi ha escoles. I ahir el Taleben va fer un anunci oficial, dient que dedicaran un milió de dòlars a la construcció d'escoles a la part sud d'Afganistan, on els estudis inclouran història, geografia, física, química i estudis islàmics. En resum, no sabem què passa, per molt que ens ho contin tot.