El PP fa les lleis per la porta de darrere i de forma clandestina. Començ així, amb una frase cridanera (però no per això menys certa), perquè les vegades que he comentat als col·legues la necessitat de denunciar el frau democràtic de la llei d'acompanyament del pressupost se'm diu que és un tema àrid, o que és per a iniciats. Crec, de totes formes, que hi ha més gent de la que de vegades pensam que coneix bé les qüestions que consideram per a iniciats. En qualsevol cas, començaré amb una explicació que intentaré que sigui clara i concisa.
Cada final d'any, el govern aprova els pressuposts de la comunitat autònoma (fins ara, la concisió i la claredat són extraordinàries). Juntament amb els pressuposts (una llei de números, bàsicament), s'aprova una altra llei, anomenada «de mesures tributàries i administratives» o un nom semblant, i amb el malnom de llei d'acompanyament del pressupost, que hauria de limitar-se a les mesures fiscals i econòmiques necessàries perquè els pressuposts siguin reals (continuam bé, no?). Doncs bé: el govern aprofita aquesta llei com un calaix de sastre per legislar sobre els temes més diversos, defugint així el debat parlamentari, mediàtic i social que aquests temes mereixerien (tampoc no era tan difícil d'explicar, ara que ho veig).
Durant la legislatura que ara mateix avança inexorablement cap al canvi de governants, el PP ha usat aquest mecanisme de manera escandalosament abusiva. I, no ho oblidem, UM ha votat religiosament totes i cada una de les lleis d'acompanyament. Facem un repàs de les qüestions més destacables, continuant amb la tònica de la claretat i la concisió. La primera llei d'acompanyament de la legislatura (la que acompanyava els pressuposts del 2004) era una brutal ofensiva de desprotecció territorial. El Parc Natural de la Península de Llevant, a Mallorca, i el de Cala d'Hort, a Eivissa, eren esborrats del mapa en aplicació de l'extravagant teoria segons la qual només les finques públiques poden ser espais protegits. A Eivissa i Formentera, es permetia edificar cases dins rees Naturals d'Especial Interès. També per a Eivissa, una disposició absolutament ad hoc permetia la legalizació de la il·legalitzable mansió del músic Michel Cretu. I a Campos, s'autoritzava el projecte d'una clínica-hotel al costat del Trenc i Es Salobrar. En un altre ordre de coses, es modificava la llei autonòmica de ràdio i televisió en tants d'articles que en la pràctica es feia una llei nova: un començament indicatiu de com seria IB3.
Les lleis dels dos anys següent són menys espectaculars, sense que faltin disposicions escandaloses com concessió d'interès general a més de trenta pedreres, saltant-se tots els tràmits, o conversió miraculosa de places ocupades interinament a places definitives per a funcionaris autonòmics amb la militància adequada.
La llei d'enguany (la que acompanya els pressuposts del 2007) torna al nivell d'abús democràtic amb majúscules del primer any. Torna la desprotecció urbanística: més faclilitats per concedir l'interès general per edificacions en sòl rústic, i legalització de xiringuitos de platja amb beneficiaris amb noms i llinatges. Es modifica la Llei de Normalització Língüística, allargant els terminis perquè els mestres es reciclin, una mesura més de retrocés normalitzador d'aquest govern. I es regulen un «Registre de béns i drets patrimonials de càrrecs públics» i una «Oficina de transparència i control de patrimoni de càrrecs públics de les Illes Balears», un intent molt poc dissimulat de tancar per les males el debat sobre mesures de control de la corrupció. Tot un contrasentit, perquè aquesta utilització perversa de les lleis d'acompanyament del pressupost també és podridura democràtica, és a dir, també és corrupció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.