L'Adoració

TW
0

A la representació de l'obra de Llorenç Moyà l'Adoració dels Reis es combinaren el text amb les crítiques, les bromes i els comentaris punyents sobre la realitat.

Un servidor feia de criat del Rei Melcion i també vaig ficar els meus afegitons al text original. Hi ha gent, però, que no entén la broma, que no accepta la crítica o que està tant mal a ple que no suporta la resta del món. Parlam d'Eduardo Inda, director d'un diari madrileny afincant a Mallorca. Ja fa temps Inda veu en la meva persona la conjunció de les essències de la maldat: un foraster integrat, nacionalista, que parla en català, que estima la terra..., vaja que no n'hi ha de més dolents.

D'altra banda, per a mi els mentiders no són respectables, i Inda és un mentider. Va mentir quan afirmà que jo tenia un Mercedes -i a més es va posar en la meva vida personal-, ha mentit quan ha assegurat que tenc el carnet d'UM -no el tenc, continuu pagant la quota del PSM, continuu avalant el crèdit del PSM, però no em consta que ell no tengui el de la Falange-, etc.

I ara, el nostre perseguidor de la veritat demostra que té la coa de palla quan em dedica una pàgina sencera, perquè durant la representació vaig dir: «perquè crec que al meu senyor (Rei Melcion) i al director d'El Mundo el capet ja no li tira, s'ha cremat el pipelló perseguint nit i dia na Munar i els frares de la Real, i estudiant nit i dia...»

Una til·la, Eduardito, i recorda que no s'han de dir mentides i que encara que, tot dient mentides, em diguis cazasubvenciones, no hi ha ningú més subvencionat que tu i el teu diari.