Absalom

Absalom, fill del rei David, es va haver d'exiliar després de matar el seu germanastre Ammon, que havia violat la seva germana. L'últim llibre d'Hilari de Cara, titulat amb aquest nom del germà venjador, ens transmet una sensació de desarrelament, de recerca d'altres mons, d'exploració i reflexió constants. Es tracta, sobretot, d'un recull de poemes que neix d'una estada del poeta a Amèrica; trenta-tres poemes llargs, discursius, a vegades un poc foscs i hermètics, que ens parlen d'uns llocs (Arizona, Utah, Monument Valley, els ponts) i d'una gent (els negres de Dupont Circle, els viatgers, les dones, els estigmatitzats de la societat) per transmetre'ns imatges de la geografia d'un territori però també els paisatges de l'ànima dels seus pobladors. També hi trobam l'aridesa del desert, la desolació del fred i la neu, el desastre de l'11 de setembre... Amb l'esperit inquiet i escodrinyador dels nòmades, amb l'esperança d'aquell que somia en el retorn a Ítaca -ara un lloc remot i desconegut encara per a aquell que necessita fugir constantment per conèixer i experimentar-, Hilari de Cara va desgranant tot un seguit d'històries que ens atrapen per la força vigorosa del llenguatge, per la refulgència de les imatges i per la mirada, hipnòtica i trasbalsadora, amb què enfoca els elements del discurs líric. Després de Bolero, variant una mica el rumb però perseguint el mateix destí de perseverança i rigorositat, amb Absalom podem retrobar les fites del senderi d'un home que parteix perquè la seva llar són els versos, que volta pel món a la recerca de la vida i de l'art perquè amb els anys ha comprès que no hi ha més pàtria que l'absència. No hi ha més terra promesa que la veritat i la bellesa de les paraules.