El nou escenari regional

La primera conseqüència d'aquest nou escenari polític, mediàtic i social a Balears la poden haver copsada vostès durant tota la setmana passada. Recuperin aquest mateix diari del dissabte dia 30 de desembre. Mirin la portada i les pàgines d'informació política. De què parlava, sobretot? De la compareixença de José María Rodríguez en el Parlament el dia anterior, pel cas de corrupció a Andratx que afecta el PP. Ara comparin amb qualsevol dels exemplars de la setmana: la corrupció ha desaparegut. Tot és terrorisme i l'enfrontament consegüent entre PSOE i PP. Tot gira al voltant del mateix. L'escenari ha canviat radicalment. Res no és com era una setmana abans. Què passarà durant els quatre mesos i escaig que queden per a les eleccions? No se sap, però tots intuïm que la situació nacional no millorarà i que anirà fent-se més i més tensa així com s'acosti la data de les urnes, amb la qual cosa seria difícil que la corrupció torni a ser l'element d'interès fonamental, el que protagonitzi absolutament, com ho va ser durant tot el mes de desembre, l'atenció política, mediàtica i social a Balears.

Els dos partits majoritaris regionals han reaccionat davant de la nova situació. Obrí el foc Francesc Antich, el dimecres passat, dient que l'atemptat no afectarà les expectatives electorals del PSOE. Li contestà el portaveu del PP, Miquel Ramis, titllant les declaracions del socialista de «misèria política» per fer càlculs electorals d'un atemptat amb morts -no era ben bé això, el que havia dir Antich-. I el candidat socialista contraatacà acusant el PP de fer el mateix -«misèria política»- perquè, entre d'altres coses, el president Jaume Matas «deu ser de vacances» en lloc de manifestar res sobre l'atemptat.

Les intervencions de tots dos -i més enllà de poder-les trobar, si fos el cas, desafortunades per parlar de resultats electorals relacionats amb morts- palesen el molt que ha canviat el panorama domèstic i les incerteses que s'han obert degut a l'atemptat. El 27 de novembre l'estratègia electoral se rompé. El cas Andratx elevava la corrupció a primera preocupació mediàtica, política i amenaçava d'anar quallant entre amples capes de la població. La potencial erosió conservadora estava servida. Durant tot el desembre gairebé no se parlava d'altra cosa. El PP veia com s'esbucava el gran anhel de tenir un final de legislatura duent la iniciativa política. I, el que era molt pitjor pels conservador, que als votants desideologitzats -o que no tenen decidit el vot prèviament, per convenciment ideològic-, una campanya amb la corrupció d'eix central els podia dur o bé a l'abstenció o bé a votar algun partit diferent al PP. Com que la diferència entre tenir la majoria absoluta i no tenir-la sempre és molt poca, aquest tipus de votants poden ser essencials. I la cosa no pintava bé per a les expectatives conservadores. El 30 de desembre, emperò, tot tornà a canviar. El terrorisme ha ofegat la corrupció. L'interès del carrer torna a ser la barbàrie i, en relació directa, la lluita política nacional entre PSOE i PP. La situació s'ha capgirat. El votant desideologitzat té una nova preocupació, el terrorisme, la solució a la qual, no obstant, no li pot venir de cap partit balear, i ho sap. Potser l'influirà o no, i en el seu cas deu sap com, a l'hora de votar. Però el que pareix molt més segur és que si la tensió per mor del terrorisme no afluixa -i res no ho fa pensar-, taparà molt o del tot el que durant tot el desembre era l'element de més alt risc per al PP, entre aquest tipus de votants: la corrupció. Basta veure la cara de satisfacció -a dures penes dissimulada- dels conservadors per adonar-se'n del canvi enorme que s'ha produït. Igual que ho evidencien les cares de preocupació socialista, que és el que intentava contrarestar Antich amb les seves declaracions, que només podrien mudar cap a l'optimisme si les eleccions municipals i autonòmiques venguessin acompanyades de les generals.