Des de fa unes quantes setmanes, a partir de la presentació de la iniciativa Tercer Espai per Mallorca, com a fòrum de debat polític, té lloc un debat prou interessant sobre les estratègies i els posicionaments polítics del nacionalisme a Mallorca. Des d'aquest fòrum pensam que és ben necessari que se generin el màxim d'aportacions i es contraposin opinions en relació a aquesta qüestió no només des de l'àmbit polític del nacionalisme sinó també des de posicionaments polítics situats fora d'aquest àmbit, com és el cas del Sr. Miquel Rosselló d'IU (Bloc), que va fixar la seva opinió en un article publicat la setmana passada en aquest mateix mitjà.
El Sr. Rosselló en el seu article defensa bàsicament tres idees en relació a aquesta iniciativa. En primer lloc manifesta, lògicament, el seu excepticisme en relació a la possibilitat de construir un sol espai nacionalista unit. Posició que no és gens estranya venint d'una persona que representa una formació que té una visió de la política on només existeixen dos espais polítics. Se'n recorden de la teoria de «las dos orillas»? Per tant, des d'aquest punt de partida no sorprèn que no se senti gens identificat amb la necessitat de creació d'un gran espai de trobada nacionalista.
No cal esser una gran especialista per observar com els dos espais o eixos polítics principals a la Unió Europea, la socialdemocràcia i el conservadorisme/democràcia cristiana, amb les diverses denominacions a cada un dels països, es diferencien de cada vegada menys en polítiques socials i econòmiques. Sense anar més enfora, algú ens podria il·lustrar sobre els paral·lelismes entre les polítiques seguides pels vicepresidents econòmics dels darrers governs espanyols, els senyors Rato i Solbes. És que hi ha diferències significatives? És clar que si ho comparam amb els posicionaments de les esquerres extremistes postcomunistes, la cosa és diferent. No serà que l'esquerra alternativa que ell pretén construir està lluny de la realitat política aclaparadorament majoritària que se mou dins Europa?
Si observam el debat polític que té lloc dins l'Estat espanyol, algú recorda una discrepància que hagi comportat algun enfrontament entre govern i oposició dins l'àmbit de la política econòmica? No hi ha dubte que el debat predominant dins l'agenda política és el que té a veure amb la forma d'estructurar o articular l'estat, allò que se sol denominar el debat territorial. Aquesta és la gran assignatura pendent que tenim a resoldre en el si de l'Estat espanyol d'ençà de la transició.
En conseqüència, des del nostre punt de vista, la distància que separa el centre dreta del centre esquerra en termes econòmics i socials és infinitament menor que aquella que els separa de les posicions defensades per l'extrema esquerra.
En segon lloc considera que així com entre UM i el PSM, segon ell hi ha un abisme, entre IU i el PSM hi ha una coincidència política quasi absoluta, atès que IU té molta capacitat de decisió autònoma respecte de la seva centra. Nosaltres pensam en canvi que, almenys en teoria, entre el PSM i IU hi ha un posicionament absolutament contradictori pel que fa a l'articulació nacional, mentre no es demostri el contrari. I en aquest sentit no val dir que IU de les Illes té autonomia de decisió i organització respecte de la seva central a Madrid, perquè una cosa és parlar dels plantejaments organitzatius i una altra molt distinta és parlar dels posicionaments ideològics. Des de la nostra òptica, seria perfectament possible que una organització completament autònoma des del punt de vista organitzatiu defensàs posicionaments nacionalment externs o aliens.
Finalment, segons el Sr. Rosselló, l'intent de construcció d'un espai polític nacional fort i unit és una quimera que només se defensa des de les Illes Balears. I per defensar aquesta tesi esmenta els casos del País Valencià i Galícia. Només des d'un posicionament tan allunyat del debat nacional es pot manifestar un desconeixement tan fort del tema per part del Sr. Rosselló.
En efecte, a Galícia només hi ha una opció nacionalista, eBloque Nacionalista Galego. Allò que el senyor Rosselló deu desconèixer és que dins el BNG hi conviuen, també, grups polítics provinents del nacionalisme de centre com el Partido Nacionalista Galego i, fins i tot, Coalición Galega, una escissió del PP. I, per cert, el que no hi ha és ningú d'IU.
Pel que fa al cas deBloc Nacionalista Valencià, succeeix el mateix, el BNV va néixer de la unió de l'antiga Unitat del Poble Valencià, de centre-esquerra i del Partit Valencià Nacionalista, de centre-dreta. La unió tàctica que en aquests moments estan construint amb IU té una única finalitat instrumental: superar la barrera electoral del 5% a tot el país, que se va imposar des del PP i el PSOE per impedir que el BNV obtingués representació tot i que en alguna circumscripció supera amb escreix el 10%. Res a veure amb el projecte de construcció d'una esquerra alternativa que promou la formació política del Sr. Rosselló. Aquí, el nacionalisme sempre ha obtingut representació parlamentària. El que ho té més pelut és precisament la seva opció política.
En conclusió, la iniciativa política que ha promogut de forma molt intel·ligent IU ha consistit a dividir i parassitar, primer els Verds i després el PSM per aconseguir sobreviure davant la seva impossibilitat d'assolir representació. No hi ha dubte que té un gran mèrit. Essent l'opció minoritària, que està al límit de convertir-se en extraparlamentària, aconsegueix trencar i dividir altres partits a fi d'assegurar-se la supervivència. Per tant, malauradament pel nacionalisme, aquesta iniciativa de construcció d'una esquerra alternativa, haurà aconseguit donar oxigen al seu partit (PCE) a costa de xapar el PSM i atomitzar el nacionalisme illenc.
Josep Gomila i Benejam, portaveu de Tercer Espai per Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.