Fugir

Vaig posar la televisió i a totes les cadenes dels EUA (Fox, CNN, CBS, NBC, etc) combinaven els actes pel funeral del president G. Ford amb l'execució de Saddam Hussein. És a dir, un mort i un assassinat per la «Justícia».

Vaig mirar els diaris per internet i em vaig assabentar del nou atemptat d'ETA, als quals, una vegada més, sembla que els interessa que el PP governi per així tenir més clar qui és l'enemic, poder focalitzar les ires col·lectives contra els opressors, i fer que la població prengui consciència d'un major sentiment d'agressió per part del Govern de l'Estat. Deuen pensar, infeliços, que amb Aznar vivien millor.

Vaig continuar mirant els diaris i vaig llegir que el conseller d'Interior jurava sobre la Bíblia que era més bon al·lot i més garrit que n'Hidalgo. I és que la Bíblia (com que els autors són morts) ho aguanta tot...

I pus! Em vaig convèncer que ni el país ni el món estarien millor en tornar de vacances. Que, què vaig fer? El que fa molta gent: intentar canviar el món tot ignorant-lo, és a dir, creant el propi món fins arribar a la conclusió que aquest -el meu, sense importar-me el dels 6.000 milions que habiten el planeta- anava perfecte i que amb un mojito, tequila i menjar tota la resta podia fer un tro.

La veritat és que això només ho vaig poder pensar unes hores, però hi ha una gentada que ho practica tot l'any i que al seu món de benestar, doblers i rialles no hi ha lloc per les misèries col·lectives perquè les ignoren volgudament. Solidaritat, se'n diu?