És la màxima fecunditat, la immediatesa, la velocitat, la multiplicació dels pans i dels peixos. És internet. Introdueixes la paraula, punxes, les pantalles s'omplen de pàgines d'informació i tries. Per exemple, introdueixes «regente de hierro». Per exemple, tries «Ernesto P. Uruchurtu», que va ésser l'alcalde que modernitzà Ciutat de Mèxic a principis de la segona meitat del segle passat. O, per exemple, tries «modelo regente» de banyeres d'importació amb potes de ferro. Estàs obligat a escollir, és la diversió del joc, o no participes.
Durant més de cinc anys, el nét d'Uruchurtu va ésser el meu arrendador al carrer Homero, a la Colonia de Polanco, a Ciutat de Mèxic. Gràcies al jove Uruchurtu vaig saber de l'existència del famós regent de ferro. Cavaller purità que perseguia amb la mateixa tossuderia la prostitució que la reordenació urbana. Per mor de la seva creuada en pro de la virtut i contra el vici el barri roig es queda en la internacionalment famosa, però destenyida, Zona Rosa.
El culpable de conèixer per primer cop Dulce Olivia fou Torcuato Luca de Tena, que tenia la casa el sud de la ciutat. Coyoacan és un barri de carrers empedrats, d'aire bohemi i senyorívol, amb una extensa nòmina d'il·lustres residents. A Huelva i a Iberia les dec haver conegut l'Indio Fernández. El festival colombino l'hi dedicava l'edició anual. El viatge l'hi pareixia llarg, l'hi havien enviat bitllet en classe turista, i estava intranquil. El seu secretari, que a la vegada representava algunes actrius espanyoles a Mèxic, me demanà ajuda. Solucionàrem el problema amb èxit. Des de la sala vip de l'aeroport internacional de Mèxic, passant per la gran classe de l'avió i els diferents aeroports, i fins a la tornada a casa, a l'Indio no li faltà de res. Especialment no li faltà el seu aliat, l'alcohol, que «encabrona, es cierto lo sé, pero es menester vivir encabronado para combatir y destruir lo que nos molesta y es despreciable» segons la seva personal manera de pensar.
Urruchurtu havia decidit ordenar la trama urbana de Coyoacan. Allà l'Indio hi tenia la Fortaleza, la casa que permanentment construïa i remodelava per sentir-se vivo y renovado. La llegenda diu que quan, de sobte, la maquinària pesada envaeix els terrenys de la casa on soñaba a sus anchas, per obrir un carrer, s'enfronta armat fins i tot als guàrdies que li envià el regent de ferro. L'ímpetu del cineasta no pogué amb la duresa pètria del polític i acabà amb els seus ossos als calabossos. Abans de claudicar, demanà, com a gràcia, que el nom del carrer fos el de Dulce Olivia, en honor al seu gran amor platònic Olivia de Havilland.
L'urbanisme, encara que sembli impossible, també ha generat històries romàntiques, com la de la dolça Olivia. Però a la vida no tots som iguals. A alguns, les banyeres amb potes de ferro els interessa més que els amors platònics d'un indi mexicà. Be perquè han de moblar el seu palau o, simplement, per addicció al ciment. A la vida s'ha d'escollir, no tot és el mateix. Ni tots som iguals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.