I ara una de d'indis

La història de Rodríguez no comença en la trama Andratx, els que tenim la desgràcia de residir a Palma ja l'havíem sentit anomenar, precisament com el batle real en l'ombra. Ningú dubtava qui era que comandava a Cort, o el que és el mateix, qui movia els fills del Titella Fageda. De fet, molts ciutadans de Palma quan varen sentir el nom de Rodríguez -l'home de les obres, dels focs d'artifici i ofrenes florals- com a futur conseller del Govern sentiren un petit escalfred i, a la vegada, certa consolació: millor que fiqui la mà a la Funció Pública que a Obres també Públiques. Ara han passat quatre anys i en el show d'Andratx el càsting d'actors protagonistes ha estat, sens dubte, molt disputat. Un personatge com Hidalgo necessitava un col·lega a la seva altura, i atès que el sheriff Matas sempre s'acaba salvant de tots els obstacles, compareix Rodríguez amb una cita i conversa telefònica, d'aquestes de dilluns; hola què tal, tot està arreglat....

El desenllaç està per arribar però la cosa, Bíblia en mà, promet bastant. El capítol darrer es va començar a escriure ahir en el Parlament. Allà Rodríguez va justificar la seva actitud amb desconeixement, incredulitat, honradesa... i com a les pel·lícules d'indis i vaquers ens va donar la seva paraula, com si això, avui en dia, significàs qualque cosa. Supòs que un home que jura sobre la Bíblia sap que jurar en nom de Déu en va significa un càstig etern, a més de ser un perjur en el món terrenal. Jo que em situo en el marge laic de la qüestió únicament li recordaria al conseller que la credibilitat no la guanya ni un home, ni un Govern, amb shows mediàtics, Bíblia en mà. La credibilitat és una cosa etèria però tangible, amb cada mentida, mitges veritats i petites falsetats es perd una mica i arriba un dia que el crèdit s'ha esgotat, massa tard.