És incomprensible la realitat de la meva professió. La
delineació és un ofici amb memòria històrica i és un lloc de feina
per a tècnics qualificats. Tanmateix, el delineant no té reservada
cap funció mitjançant una regulació legal i és considerat un tècnic
no titulat.
Segons el Tribunal Constitucional, no es pot considerar la
delineació una professió titulada, perquè no és inequívocament
identificable mitjançant una mateixa titulació. En conseqüència,
distintes titulacions poden realitzar les funcions de delineant.
Serà extraordinari veure la meva professió exercida per titulats
universitaris, a la fi es reconeix l'aportació del delineant i se
suggereix una preparació universitària per al seu exercici.
En el meu entorn professional es podrà veure un equip de treball
format per llicenciats i diplomats dissenyant i desenvolupant els
projectes, com també dirigint l'execució de l'edifici. Fins aquí
arriba la meva conjectura, però llavors, als que treballam com a
delineant ara, per què se'ns dóna un tracte tan diferent al que
tindran els futurs universitaris.
El títol de tècnic superior, els títols universitaris i els
estudis superiors artístic i esportiu, formen part de l'actual
educació superior espanyola i molts d'ells, segons l'actual
legalitat, poden exercir de delineant projectista. Ara traguem les
coses de lloc: si un universitari treballa com a delineant, la seva
nòmina com haurà de ser, la d'un delineant o la d'un
llicenciat?
La veritat és que avui existeixen uns professionals amb títols
en educació superior que exerceixen la delineació, existeix el
Col·legi Professional, que està emparat per la Constitució
espanyola en els articles 26, 36 i 52, en els quals se'ls nega unes
competències pròpies i que en els convenis laborals se'ls
qualifiqui com a tècnics titulats.
Joan Sintes Vanrell. Muro.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.