Balears constitueix una comunitat autònoma amb un dels majors desenvolupaments econòmics d'Espanya, se situa per damunt de la mitjana europea en termes de renda per càpita i ha vist néixer empreses de caire familiar que han esdevingut consorcis internacionals molt potents. Alhora, acull un important nombre d'immigrants, no tan sols de països menys desenvolupats, sinó també ciutadans europeus que troben a les Illes un entorn i una qualitat de vida molt atractius, tant per viure-hi com per desenvolupar-hi els seus quefers empresarials i professionals. Aquest procés de creixement intens i de generació de riquesa ha originat també disfuncions i canvis estructurals en el sistema econòmic insular, bàsicament associats a les característiques peculiars de l'activitat turística, centrada als mesos d'estiu. Així, es poden subratllar com a factors més significatius la degradació del medi natural, una pressió urbanística que comporta la parcel·lació excessiva de sòl i el deteriorament paisatgístic i la saturació de les infrastructures de transport terrestre, aeri i marítim. Trobar fórmules que combinin de manera equilibrada les mesures per a corregir i reduir aquests impactes negatius, amb un desenvolupament econòmic sostenible que asseguri riquesa i ocupació, és la fita a la qual és imprescindible que s'adrecin els esforços d'institucions públiques i privades i dels agents econòmics i socials. Des d'aquestes premisses bàsiques, es destaca el següent:
1. L'economia balear no hauria de tornar a créixer amb els paràmetres coneguts en alguns anys a la segona meitat de la dècada dels anys 1990. Si ho fes a hores d'ara, voldria dir que la seva pauta es consolida sobre una enorme embranzida del sector de la construcció, amb noves ocupacions territorials i, per tant, amb la destrucció de capital natural. Els referents no poden ser aquells, car expliciten sobretot una dura lectura incrementalista i, per tant, poc qualitativa. De manera mecànica, no es poden interpretar com a perniciosos uns guarismes de creixement que siguin inferiors al 3%, sempre que aquesta dada sigui positiva i que, essencialment, aporti signes inequívocs de canvis al model desenvolupat. Dit d'una altra manera, és més important -ho he dit a d'altres ocasions- com es creix que quant es creix.
2 La diversificació del sector terciari de l'economia balear és clau. Quan parlam de diversificar l'estructura econòmica no ens circumscrivim, tot just, a donar més pes als sectors agrari i industrial. El recordatori es relaciona, sobretot, amb la necessitat que el sector serveis es flexibilitzi més, i tengui majors capacitats per acarar els reptes que es presenten. Turisme vol dir moltes coses: és també empreses de serveis informàtics, de tecnologia ambiental, de reciclatge, de serveis socials, entre d'altres possibilitats. Créixer a partir d'aquestes altres realitats és més assenyat a l'entorn competitiu illenc -la conca mediterrània- i, alhora, és menys agressiu ecològicament.
4. L'existència d'un mercat laboral molt dinàmic, però poc procliu a un capital humà de capacitació més elevada, suposarà problemes severs en un horitzó mitjà. El tema té una relació directa amb sengles factors: la competitivitat i la productivitat. S'han d'incrementar a Balears, i de manera urgent, els recursos envers l'educació i la formació en general i l'I+D+i, tenint ben present que, en una economia turística, s'imposa definir molt millor què s'amaga darrera aquestes inicials.
5. Ens trobem davant una saturació del model de sol i platja, fet que no comporta el seu qüestionament. El turisme de masses té un llarg recorregut. Balears ostenta, endemés, avantatges comparatius innegables. Cal reforçar aquestes activitats, però dotant-les de més qualitat per justificar el diferencial de preus front als nostres competidors. En aquesta línia, no crec que la solució sigui, ara, apostar ferm per segments turístics incipients i selectius -tot i que importants-, com el nàutic o el golf. Fer-ho implicaria la construcció de noves infrastructures que, sense cap mena de dubte, tensionarien encara més el fràgil ecosistema balear. I seguiria destruint territori, el factor productiu més escàs que tenim.
6. L'existència d'un sector públic esquifit a les illes, amb dotacions de serveis que es troben, en general, per davall de les mitjanes estatals. Cal reclamar les partides necessàries perquè les institucions illenques puguin proporcionar els serveis escaients a la ciutadania. Això s'hi avé més, amb polítiques d'equitat, que no pas amb les balances fiscals. El debat sobre el finançament balear és prolífic, dens en algunes ocasions i, a d'altres, presidit per posicionaments demagògics o de simple utilitat política conjuntural. El que resta clar, emperò, és que existeix una manca tangible de capital social públic a Balears, mesurat amb indicadors precisos i contrastables, i que aquest dèficit minva la competitivitat econòmica de l'arxipèlag.
Una reflexió final. Els canvis que s'operen a les economies terciàries en el procés de globalització econòmica són molt ràpids. Sobre aquesta constatació, s'obre un ample feix, dual, d'oportunitats i d'amenaces per a l'economia balear. Quant a les primeres, la competitivitat dinàmica dels sistemes productius consisteix no només en la capacitat d'adaptar-se als canvis de la demanda, sinó fer-ho en el menor temps possible. En efecte, resulta crucial l'expeditesa amb què els actors locals processin i executin la informació, que es pot potenciar a través de la cooperació entre les diferents unitats productives. L'agilitat amb la qual es sistematitza dita informació se relaciona, entre d'altres factors, amb tres que són, al meu entendre, centrals. En primer lloc, els recursos productius de les empreses, en funció de la seva massa crítica o tamany (tangibles+intangibles). En segon terme, el capital humà i la implantació de sistemes d'innovació de base regional i local, car la seva disponibilitat pot afavorir la trobada de noves possibilitats de combinacions productives eficients, per donar resposta als canvis de la demanda. Finalment, la funció de lideratge, que hauria d'assumir el sector públic amb sinergies efectives amb un capital privat que, històricament, ha estat procliu a les inversions fins a dates molt recents. Uns reptes difícils, que les formacions polítiques haurien de quallar a les seves propostes a les properes eleccions autonòmiques i municipals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.