Les urnes i la decència

Seria lamentable que la cúpula del PP regional, com qualsevol grup de poder en una circumstància semblant, es fes l'opinió que l'afer Andratx només presenta un vessant judicial i un altre de polític -en el sentit estrictament electoral. En casos així, hi ha uns altres efectes, invisibles i demolidors, que arruïnen la confiança de la gent en aquells els quals, tanmateix, pot continuar votant. A partir d'ara, la consciència de cada ciutadà esdevé jutge del cas, i molt possiblement les seves condemnes no coincideixin amb els resultats finals del procés judicial en marxa. En la nostra societat hi ha una part important del vot decidit a priori i que ni tan sols varia una tragèdia com la de l'11 M. Parlem d'una gran massa -o d'un petit nombre d'electors- instal·lada en una inamovible adhesió a un partit o un altre, amb la convicció que, en línies generals, un o altre partit mantendran, més fins i tot que els seus interessos immediats, una manera d'entendre la vida, una manera d'estar al món. Però aquesta fidelitat d'urna no és bo que els polítics la confonguin amb l'aprovació dels seus comportaments. Quan aquests comportaments no s'adiuen amb el que els ciutadans entenen per decència, aquests ciutadans potser no variaran el seu vot, però ja hauran perdut la confiança en aquells en els quals deleguen la seva veu. En l'afer d'aquests dies, cadascú sap de qui no es pot fiar, i sens dubte també ho saben els electors del PP. Com a mínim, una notable majoria d'aquests electors donaran suport al PP en els pròxims processos electorals, però als humans no ens ha estat donat poder ignorar el que sabem -una altra cosa és l'oblit estratègic, sempre transitori, i una altra encara la relació dels nostres actes amb el que sabem. No tots els polítics són sensibles a aquest judici que va més enllà dels jutjats i de les urnes. Els polítics que les nostres consciències han condemnat no poden esperar que, al marge que els votem o no, pensem en ells com a persones decents. Cert que el seu futur és afavorit per una boira de corrupció generalitzada i una certa admiració obscena per qui s'enriqueix sortejant la llei entesa com a obstacle, però no es podran sentir mai absolutament segurs ni tan sols de l'opinió dels ciutadans que els facin arribar testimonis d'adhesió. Si miren amb atenció els seus interlocutors als ulls, els serà donat de veure-hi sempre la suspicàcia, la reprovació, la desconfiança: perquè no es treballa impunement contra la bona fe de les persones ni contra la fe en el sistema. Alguns polítics han de saber que els seus electors els diran t'hem votat, però sabem que no tens vergonya, sabem que ets un canalla i en el fons ens agradaria que et fessis lluny de nosaltres: ens repugna la teva pudor, ens repugnes tu. Contra aquest judici final no hi ha recurs possible.