L'any 1990, el metge W.M. Hern publicava, a una important revista acadèmica sobre població i medi ambient, un article en el qual subratllava la forta analogia existent entre els processos cancerígens i l'impacte de l'activitat humana sobre el territori. El científic es recolzava sobre les similituds observades entre l'evolució de les taques del càncer, que es reflecteixen en els escànners, i les que es recullen a les cartografies que fan servir els geògrafs i els analistes sobre l'expansió territorial. Hern enumerava en el seu treball -que ha esdevingut ja un clàssic- unes patologies concretes en el desenvolupament del càncer: el creixement ràpid i incontrolat; la indiferenciació de les cèl·lules malignes; la metàstasi a diferents llocs; i la invasió i destrucció de teixits adjacents. Aquestes fases les posà en contrast amb el reflex territorial de les tendències incontrolades del creixement poblacional i econòmic, amb les conseqüències destructives sobre el patrimoni natural i cultural, i amb l'extensió de les formes de vida i de gestió indiferenciades. Alhora, tot es vinculava, igualment, amb la metàstasi que genera el desordre del creixement: un procés que culmina amb un estadi terminal que fa sucumbir tot l'engranatge fisiològic -en el cas del càncer- i territorial -en l'exemple de l'ocupació desbocada d'espai físic.
El treball d'Hern ha servit a J.M. Naredo, un savi economista mereixedor del Premi Nobel per les seves cabdals contribucions a la comprensió de l'economia des del prisma ecològic -amb potents sinèrgies amb R. Margalef, l'eminent científic català d'enorme influència entre els bioecòlegs que treballen a la UIB-, per acoblar les argumentacions del metge esmentat al creixement urbanístic espanyol. L'economista detecta també les diferents fases que assetgen el metabolisme de les ciutats i dels espais agraris que les envolten, fins culminar amb fenòmens que desballesten el medi físic, arrosseguen estats naturals i generen la consolidació d'una mena de metàstasi -l'expansió de les activitats perverses a àrees rurals, que són requalificades com a urbanes- que destrueix el territori. L'assimilació d'aquests processos a Balears no és agosarada. De fet, hom podria concretar etapes i fins i tot agents econòmics (i situacions concretes que el lector segur que tindrà al cap), tot resseguint les passes que ens han ensenyat Hern i Naredo:
1. El creixement ràpid i incontrolat ve esperonat per la insaciable fam expansiva de certs promotors, amb la intensa construcció de patrimonis immobiliaris que massa sovint s'ubiquen a indrets protegits o que fan malbé espais rurals. La connivència d'aquests agents amb determinats poders públics és la peça clau que sanciona tot el procediment requalificador, adjudicatari i contructor, amb l'ombra tangible de la corrupció com a greix que estimula tot el procés.
2. La indeferenciació de les cèl·lules malignes i l'aparició de metàstasi es relaciona amb la irrupció d'un nou model d'urbanització, la «connurbació difosa», que es caracteritza per un element essencial: separa i escampa les diferents funcions de la ciutat pel territori, de manera que es contraposa al que podríem qualificar com a ciutat clàssica mediterrània, força més compacta i diversa. Aquesta pauta de construcció, on les iniciatives privades esdevenen crucials, seria difícil d'assolir sense els «canals limfàtics» -com indica Hern- que faciliten la consolidació de la metàstasi: les xarxes viàries que el mateix sistema construeix per propagar el procés, amb la connivència clara de propietaris i promotors amb els poders polítics per requalificar i revaloritzar els seus terrenys, fent servir informacions privilegiades que aplanen l'enlairament de les plusvàlues a guanyar.
3. Pel que fa a la invasió i destrucció de teixits adjacents, cal indicar que el model exposat tendeix abans a la destrucció que a la protecció de patrimoni ja existent. Es tracta d'edificar de bell nou, sota una premissa bàsica: engolir edifics i assentaments que són propers sota un esquema de vida de caire metropolità, amb un diguem-ne «estil universal» de construcció que suplanta l'existent. L'objectiu és incrementar els volums edificables: més metres, no importa a quina zona, no interessa amb quines externalitats, no preocupa l'absència d'infrastructures bàsiques peremptòries -com ara l'aigua- que se sol·licitaran després d'endegades les obres. L'important és l'ocupació física del territori, una activitat que genera beneficis expeditius i que facilita ascensos socials i econòmics -i radis d'influència política- també en molt poc temps.
Com deia, de tot el que he explicat trobam, malauradament, molts exemples a Balears, particularment a Mallorca i a Eivissa, tal com indiquen informes poc sospitosos de tendenciosistat política com els subscrits per l'organització Exceltur. El resultat de tot plegat és la creixent exigència de recursos naturals i més territori, junt a un increment en la generació de residus i a una més intensa dependència del transport privat. La visió dels darrers tres anys, a Mallorca i a Eivissa, és prou colpidora d'aquest model depredador, parasitari envers el nostre entorn: sense planificacions de cap casta, sense previsions mínimes, capgirant per complet i sense explicacions convincents projectes inicials -l'eliminació sobtada d'una autopista d'Inca a Manacor; o la ubicació del nou hospital a Son Espases, són sengles mostres-, el Govern sembla actuar amb l'únic rumb i objectiu de ser el propagador d'un sistema que s'ha agreujat en un trienni de fort desenvolupisme i, paradoxalment, de limitat creixement econòmic. El cas resulta més inquietant en un territori limitat i fràgil com és l'insular, on les distàncies són assumibles i on la construcció d'infrastructures desmesurades no fa més que empényer envers els «cosits urbans» o, fent servir el concepte de Margalef, ens hi aboca a un «canvi de fase» en el nostre model territorial. Perquè a les nostres illes hem passat en molt poc temps d'un mar de ruralitat o d'espais importants del nostre medi poc intervinguts, a un oceà metropolità, amb una natura amb severes dificultats, que és la conseqüència visible -mitjançant la greu agressió al paisatge- de la patologia d'aquesta metàstasi espacial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.