Un partit que s'està pensant si s'ho pagaria reivindicar les competències de supervisió de l'ordenació territorial pel Govern de l'Estat. Un partit que reivindica l'aprovació del nou Estatut de les Illes Balears on es descentralitzen cap als consells insulars la majoria de competències i els atorga la funció d'autèntic govern insular. Un partit que, sense una sola esquerda ni dubte, exigeix la creació deConsell de Formentera... Un partit així elabora i imposa una Llei de Capitalitat on es crea la taifa de Palma aliena a tota norma de coordinació territorial. Moltes expectatives de negoci ha de tenir ePP per voler eludir el mínim debat parlamentari a l'hora d'ordenar el creixement de la ciutat. A les darreries dels setanta, Albert Quintana definí que Mallorca actuava com una gran àrea metropolitana. Les darreres infraestructures han acabat de configurar-la. Ara, a l'hora d'equilibrar-la, el vèrtex més poblat vol anar per lliure. Si no bastaven els desastres, ens en prometen més.
l l l
Desconec les intencions dels dirigents d'UM a l'hora de regalar una cafetera als periodistes que habitualment segueixen aquest partit. És més, ni tan sols sé si hi ha intencions especials al darrere d'aquest nou costum nadalenc. Ha de quedar clar que ho regala el partit i no la institució que literalment ocupa. I com que regalen el que volen i volen el que són, la primera impressió seria que es veuen com una cafetera. Aquesta paraula usada com a qualificatiu té connotacions arrelades en el temps, de quan aquests estris eren primitius i rodolaven per bars i cases anys i panys. La vida moderna ja no sap de màquines amb pàtina d'història particular i reconeguda. Les d'ara ni estan fetes per durar gaire ni mantenim el costum de només canviar les coses quan ja no tenen arreglo possible. Així, la segona idea que et ve al cap és que UM es veu com una cafetera, però moderna; sense les grinyolades que mantenien l'ai al cor i els esglais de sobtades bafarades. Ells són bàsicament així: un instrument que canalitza la pressió, la incrementa i en treu un profit dens, fosc, aromàtic, un pèl amarg i sempre calent. Mouen molt per aconseguir poc, però condensat. Res de fer el cafè amb filtre o bullit. El producte uemita necessita marcar el seu pas per la tassa amb un regruix de sofisticada crema. El sucre? A gust del consumidor, que per a això són pragmàtics fins al punt de poder fer, amb els mateixos estris, un brou descafeïnat i innocu o un altre de fort i deixondidor. Una cafetera, un proveïdor de convenients escalfors i reconfortants beuratges... Ells, per allò de no mostrar les cartes, digueren que era perquè seria necessari molt dcafè per d'aquí a les eleccions. Serà que volen mantenir desperta la premsa; un poc nerviosa, fins i tot. Hi haurà múltiples opinions sobre aquesta formació política però totes hauran de reconèixer que, en general i sense cercar la casuística, són un partit que s'ho passa bé. Sense gaire manies, sense cap complex.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.