La dinàmica històrica, social, econòmica i cultural demostra que els ajuntaments són la institució pública més propera als ciutadans. Aquest fet requereix que els municipis hagin de disposar de la suficient autonomia, competències i vies de finançament que els permetin donar la resposta més immediata i eficaç a l'ampli ventall de prestacions que diàriament sol·liciten els veïns. Aquests principis són la sòlida base que fonamenta la Llei Municipal i de Règim Local de les Illes Balears que el Parlament autonòmic va aprovar ahir, primera llei balear que regula les entitats locals i que comporta, a més, la potenciació de la necessària participació ciutadana en la presa de les decisions.
La nova norma legal suposa un pas transcendental en l'estructura dels municipis de les nostres illes, assentada fins avui en la Llei de Bases de 1985 i el seu text refós de 1986, normes de caràcter nacional i genèric que no especifiquen ni preveuen les particularitats i senyals d'identitat propis de la nostra comunitat autònoma, començant pel fet geogràfic i singular de la insularitat.
Transcorreguts vint anys des de l'entrada en vigor de les citades disposicions, acumulada l'experiència de més d'un quart de segle d'ajuntaments democràtics, analitzades les iniciatives d'altres comunitats autònomes que ja han regulat la seva pròpia organització municipal, es feia imprescindible la modernització del nostre règim local per a garantir una major agilitat en la gestió dels nostres ajuntaments, de tal manera que les seves actuacions, decisions i funcions convergeixin amb els autèntics interessos de benestar dels veïns. No hi ha res pitjor que un municipi que no atén a les necessitats del seu territori i ciutadans i que no subordini a aquestes premisses els seus recursos i serveis.
La nova Llei Municipal i de Règim Local de les Illes Balears suposa la creació del marc normatiu propi per a la total modernització de les nostres corporacions locals i del mapa municipal, innovació que es completarà amb l'oportú desenvolupament normatiu.
Garanteix l'equilibri i igualtat entre els municipis i, cosa que potser és més important, entre els diferents nuclis poblacionals que jalonen un municipi. Els ciutadans, independentment del seu lloc de residència, haurien de disposar d'idèntics serveis.
Incrementa la participació ciutadana, sobretot a través del Consell Social i l'obligació que els ajuntaments elaborin la Carta de Serveis en la qual es definiran els drets dels veïns i les obligacions que amb ells adquireix el municipi, a més de fixar altres vies i possibilitats -comissió especial de suggeriments i reclamacions, oficines d'informació, sistemes de consultes populars, etc.- que permeten que els moviments veïnals, les comunitats de propietaris i, en resum, tot el complex cos civil en què se sedimenta la nostra societat, tingui veu i representació en la gestió.
La llei modernitza l'organització interna dels ajuntaments, amb la seva divisió en departaments, elevant a òrgans executius les gerències municipals. Configura un model d'organització descentralitzat que facilita una major proximitat a la ciutadania, cosa que donarà motiu a la formació d'una xarxa territorial que afavoreix el contacte directe amb els veïns.
Defineix els deures i drets dels membres del Consistori d'una manera molt precisa, incloent-hi -una de les principals novetats en aquest àmbit- l'obligació d'assistència als plens i de les obligacions que el càrrec de regidor comporta, l'incompliment injustificat del qual es traduirà, en un primer nivell, en sancions econòmiques. Fins i tot, i també per primera vegada, es regula el transfuguisme, distingint entre els regidors expulsats d'un grup i els que abandonen voluntàriament una formació, amb la finalitat d'assegurar que la voluntat expressada en el vot dels ciutadans no es vegi tergiversada per la conducta improcedent d'un càrrec electe.
Actualitza les formes de la gestió dels serveis públics, trencant amb l'anquilosament, fins ara no resolt, dels procediments administratius que tantes vegades entorpeixen, demoren i compliquen les relacions entre l'administració local i els usuaris. Implanta un nou model de gestió més àgil, senzill, eficaç i transparent, destinat a modernitzar la prestació dels serveis públics i a fer-los més assequibles i eficients per als ciutadans.
I arribem a un capítol fonamental de la nova Llei: la innovació clarament positiva en el finançament municipal, imprescindible perquè puguin vetllar i plantar cara a les demandes dels seus conciutadans. En 2001 es van crear els Fons de Cooperació Municipal, regulats per llei en 2004, que s'han convertit en un dels més recurrents mitjans per a la creació d'infraestructures i noves instal·lacions en els municipis. La partida de poc més de sis milions d'euros que inicialment ho integraven, el pròxim any sobrepassarà els dotze. I en el transcurs dels dos exercicis següents, i en compliment de la Llei Municipal i de Règim Local de les Illes Balears, pujarà fins al 0'7 per cent del total dels ingressos propis de la nostra comunitat autònoma, cosa que representa més de 15 milions d'euros per als nostres municipis.
En resum, un decisiu impuls al finançament municipal, que es reforçarà amb l'obligatorietat per a l'executiu balear i els ajuntaments d'elaborar un pla de finançament d'infraestructures i serveis públics, amb la finalitat d'estimular i equilibrar territorialment les prestacions, en compliment del principi d'igualtat i equilibri ja comentat.
La Llei Municipal i de Règim Local de les Illes Balears suposa una profunda transformació de la nostra estructura municipalista. La modernitza. Enforteix l'autonomia. Aclareix competències i àmbits d'actuació. Afavoreix la participació ciutadana.
Reflecteix els interessos dels nostres ciutadans i de totes les entitats que els representen. Ha estat àmpliament debatuda. El 31 de gener de l'any en curs obrava en poder de tots els ajuntaments i entitats locals l'avantprojecte (tràmit d'audiència). El projecte de llei va ser aprovat pel Consell de Govern el 31 de març per a la seva tramitació parlamentària, en el transcurs de la qual s'ha acceptat el 71 per cent de les esmenes i suggeriments presentats pels diferents grups parlamentaris i entitats ciutadanes que, d'aquesta manera, l'han millorat.
És una Llei en la qual el Govern de les Illes Balears ha cercat el màxim consens perquè incideix directament i immediatament en la vida ciutadana, tant col·lectiva com individual, per la qual cosa ha de prevaler el bé general per sobre de qualsevol interès particular o partidista. Conjuntament amb la recentment tramitada Llei de règim jurídic de les Llicències Integrades d'Activitat -una norma clarament municipalista-, amb la Llei de Capitalitat de Palma que, excepte imponderables, aprovarà en breu el Parlament, i el nou Estatut d'Autonomia que tots confiem que vegi la llum en el primer trimestre de 2007, representa la més profunda i imperiosa modernització del règim organitzatiu de la nostra comunitat des de l'adveniment de la democràcia. Complementaran aquestes normatives la Llei de Funció Pública i la Llei de Cossos i Escales de les Illes Balears, en fase parlamentària, amb clara incidència en el personal al servei de les administracions locals.
Totes aquestes noves legislacions signifiquen l'inici d'un nou camí que entre tots hem de recórrer a l'empara de la Constitució, perquè les nostres institucions, encapçalades pels ajuntaments com a primera i més reconeguda administració pública, puguin, objectivament i eficientment, coincidir en les seves accions, disposicions i solucions que demana la nostra societat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.