A la dècada dels anys trenta del segle passat, a tot l'Estat espanyol el joc era il·legal, no obstant això, a l'octubre de 1934 a l'hotel Formentor s'hi instal·là una ruleta, trucada, en què quasi sempre guanyava la banca, fou inventada per dos holandesos, el nom d'un era Strauss i el de l'altre Perl. El mètode per aconseguir l'autorització fou senzill, el suborn de diversos membres del Partit Radical del president Alejandro Lerroux, aleshores en el govern espanyol, que davant l'escàndol es veié obligat a dimitir el setembre de 1935. Es tractava d'un sofisticat artefacte que podia esser manipulat per la banca. O sigui, es feien embulls. A partir d'aquests fets s'aplicà el nom de «straperlo» (Strauss-Perl), al conjunt d'activitats il·lícites que tant sovintejaren després de la guerra incivil de 1936. Sembla que aquesta ruleta només va funcionar una setmana, ja que la llicència fou anul·lada a causa de la pressió de grups financers mallorquins interessats en el control del joc. El propietari de l'hotel atribuí al comandant militar de Balears, el General Franco, l'autorització de la ruleta, però aquest ho desmentí.
Què vull dir amb això? Doncs que, venudes i comprades, acords, negocis i xantatges, entre lladres, contrabandistes, i estraperlistes per una part, i polítics, missers i policies, per l'altra, sembla que n'hi ha hagut fa molt de temps. Ens basti recordar l'època d'en Verga. Era vilero i fou el més gran contrabandista i traficant d'armes (l'últim pirata de la Mediterrània), on tots hem sentit contar fets en què trobant-se, ell, sovint a la presó, comprava tots els guàrdies i carcellers i s'escapaven tots junts.
Casos de lladres com «Don Sebastián», que per cert, el seu nom era Tomàs, sí, aquell famós personatge dels anys 40-50, que regalà a les monges dos porcs, i després d'haver fet, elles, les matances, hi va anar una nit i els va robar les sobrassades; d'aquests lladres romàntics, ja no en queden. Ara, amb el tràfic de les drogues i el seu negoci, qui més se'n beneficia i se n'aprofita, són els qui hi treballen a prop, uns per distribuir-la i vendre-la, i uns altres (pocs, gràcies a Déu), en aturar-la i confiscar-la.
La posada a la presó del cap d'atracaments de la policia nacional per xantatge i robar a la cap del clan, la Paca, i d'altra gent, demostra l'eficàcia del règim interior que té la policia, però també és cert que, de corrupció, dins les forces de seguretat de l'Estat, al nostre País, n'hi ha més que de sobra. Per això, jo crec que, a les paraules de la cap del clan que més droga ha venut dins Son Banya, se les ha de tenir com certes, quan diu que, si ella parlés, molta de gent important aniria a la presó.
Quan jo era jove, sovint freqüentava una cafeteria devora les avingudes on hi havia un reservat que si solien fer «timbes» de cartes i s'hi jugaven molts de doblers, sempre solien esser les mateixes persones, hotelers i constructors sobretot, i també s'hi venia tabac de contraban, com a la majoria de bars. L'amo estava tranquil, perquè deia que quan la policia havia d'anar-hi a fer una inspecció o batuda, ell, rebia un avís del dia i hora en què això es faria. A canvi d'aquest favor, una persona passava per la cafeteria, cada mes, a recollir un sobre. Això m'ho ha fet recordar el que l'altre dia deia «Paco el Gordo», en aquest mateix diari: «El que no vull ara és donar noms ni càrrecs, però els tenc, i potser algun dia els faci públics. El que puc dir de moment és que no hi ha hagut cap batuda a Son Banya, o almenys la immensa majoria, en què no s'hagi avisat abans, i sempre eren els mateixos els que avisaven».
I és clar, tot i esser fotut que un cap de la policia sigui un corrupte i extorsioni els traficants per treure'n un benefici propi (de cigrons negres n'hi ha a tots els oficis i a més d'una família), aquest fet, crec jo, no és lo més greu. El que sí és delicat i perillós, és el fet que, tant la Paca com el Paco, puguin tenir raó quan diuen que tot això de la droga és dut per gent molt important. I dic jo, si això de la droga ho han d'arreglar els mateixos que abans els truquen i els avisen, anem arreglats. No s'arreglarà mai. No és ver? Solució n'hi ha de ver, manca trobar la persona que ho vulgui arreglar, que això no és cap pel·lícula de policies i lladres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.