Un abstracte líric

Perquè si hi ha una abstracció expressionista, per què no hi ha de poder haver un abstracte líric, una abstracció lírica? A mi em sembla que la dilatada trajectòria de l'obra de Marc Heine apunta en aquesta direcció, a la recerca d'uns resultats que equilibrin i descansin la persona que els contempla, no que l'excitin i el desequilibrin. Tot fa pensar que Marc Heine vol cantar les alegries del present. Potser el quadre en què tot això es manifesta d'una manera més clara i eficaç és un Sense títo, de 1952, de format vertical, no massa gros, un acrílic damunt tela, que ens escomet només entrar en la sala de l'exposició, a mà esquerra. Es tracta d'una curiosa composició, molt conjuntada (si podem dir conjuntament no sé perquè no hem de poder dir conjuntat) -com la de la immensa majoria de les obres exposades-, en la qual les formes, d'alguna manera, s'obrin i s'expandeixen; un quadre que, certament, és tot un manifest d'alegria. Al seu costat trobam The Porch (1955), un altre acrílic damunt tela molt noble, en el qual el visitant hi pot percebre una fina melangia, i que també és una altra de les millors obres exposades.

Una arena damunt tela, de 1962, de format gros vertical (141 x 92 cm), també un Sense títo com la pràctica totalitat dels quadres exposats (amb sols dues excepcions), és una altra cosa i pertany a l'època en què l'artista va experimentar la influència de Tàpies, Millares, Saura, etc. Una composició curiosa és un altre acrílic damunt tela, de format apaïsat, de 1970, que sembla derivar-se d'un esbós d'uns nus, vés a saber si a una platja de còdols com la de Sa Cala de Deià. Un altre quadre que m'ha cridat l'atenció és un Sense títo de 1975, de tècnica mixta damunt fusta, una composició de tonalitats molt clares amb uns tocs de vermell i blau, un petit goig per a l'espectador.

Un quadre molt noble és un altre Sense títo de 1977, collage i acrílic damunt cartó, de 91 x 122 cm, un esclat de claredat entre dos marges foscos, sobretot el de l'esquerra de l'espectador. Al centre de la sala, s'hi ha instal·lat un petit expositor amb una sèrie de dibuixos preparatoris i un quadern obert que permet veure com l'artista prepara la composició de les seves obres mitjançant petits collages de tires de papers acolorits. Aquesta manera o procediment de Marc Heine es pot estudiar o observar especialment en un Sense títode 1983, un collage damunt tela apaïsat, de 91 x 132 cm, com també en un Sense títo d'enguany, també apaïsat, de 89 x 116 cm, de tècnica mixta damunt tela, incloent moltes franges de paper d'alumini, multitud de paperets de diferents colors i, fins i tot, alguns envasos plàstics de pastilles medicinals.