Picabaralla en el parlament

El parlament és el lloc on ses senyories van a matar l'aranya. Tribulete, en el seu diari personal, conta que els diputats i diputades li recorden les mestresses que, temps enrere, sortien a la voravia a cosir o a brodar i feien petar la claca. Hi estic d'acord. En el parlament balear ningú no mou guerra, descomptant el diputat Diéguez. I de feina, què voleu que us digui? Tothom va xano-xano. És cert que, de tant en tant, Aina Salom proposa fer-ne una mica. Però ningú no l'escolta. A tot estirar provoca un somriure. Feina? I ara, Aineta..? En el parlament, com en les rotllades de mestresses que recorda Tribulete, sempre n'hi ha una que vol que li riguin les gràcies. Tanmateix, alguna vegada el parlament s'esvalota. Va passar, aquesta setmana, després de la intervenció de l'Honorable José María anunciant que ja havia posat en marxa la creació de la policia autonòmica. Amb el nom que ha triat ja hi va haver la primera picabaralla. Va anunciar, l'honorable José María: Se llamarán los Dragones, en homenaje a los Dragones de la Muerte, la escuadra que formara el Conde Rossi y que ha sido la única fuerza armada netamente mallorquina que ha existido a partir de la guerra de Sucesión. Va protestar un terç dels escons (uuuuuh!), mentre les altres dues parts aplaudien. Va prosseguir l'Honorable Conseller d'Interior: En ePartido Popular somos autonomistas... (l'oposició: uuuuuh!) y respetamos las tradiciones baleares! Protestava l'oposició: uuuuuh! Mentrestant, Joan Huguet procurava fer-se sentir: I som més demòcrates que tots vostès. No cal ésser roig per ésser demòcrata...! Li feia costat el més beneit de tots, dempeus i fent la salutació romana: Cara al sol/ con la camisa nueeva...! S'exclamava, Madame Rosa: Jesús, amb aquest betzo! I li ordenava a un uixer que caçava mosques: Vagi corrensos amb aquest euro al senyor diputat que canta, i li digui que se'n vagi ara mateix a beure una Fanta. Va tallar la cridadissa, el senyor Rotger: Silenci! Silenci o faig venir na Maria Enganxa perquè posi ordre! L'advertiment va fer efecte. L'Honorable José María va abandonar la tribuna, i va ocupar-la el diputat Diéguez. No va perdre el temps en circumloquis. Va dir: Yo me pregunto: para qué hemos de crear una policía autonómica teniendo los gatos del Puig de Sant Pere ociosos? Va créixer un bramul des dels escons de la dreta: Fueraaa!, cosa que va indicar al diputat Diéguez que anava pel bon camí. Va prosseguir: Son hijos del pueblo, los gatos del Puig! Nietos o biznietos de aquellos corsarios baleares que se ennoblecieron peleando junto al general Barceló! Des dels escons de la dreta: Fuera! Que se calle! El diputat Diéguez, esperonat: Hijos son, del general Barceló! Comentava Celestí Alomar a Andreu Crespí, en veu baixa: Veus...? Ara s'equivoca en Diéguez, perquè tots els moixos de color carabassa són de la branca d'en Panchito, que va venir amb una barca de bou procedent de Cartagena. L'Honorable José María (com si l'hagués escoltat): El señor diputado miente: todos estos gatos son peninsulares! Madame Rosa: Tant em fa d'on siguin. Únicament sé que si em poden buidar el rebost, me'l buiden. Des dels escons de l'esquerra: uuuuuh! Continuà Diéguez: La conmino, señora Vicepresidenta, a que retire lo que acaba de afirmar. Acaba usted de difamar a uno de los grupos étnicos más singulares de la sociedad balear. L'Honorable Encarna Juana a la ciutadana María Laura Giorgio: ¿Acaso hablan de los argentinos, Laurita...? Madame Rosa, més encesa que un foc de matances: Idò no ho retir: d'una sobrassada, me'n deixaren la cordellina! No amollava el mac, Diéguez: ¿Qué tiene en contra de los peninsulares el Partido Popular? Digan claramente que van contra los pobres, contra la clase obrera...! L'Honorable José María: Yo soy peninsular. De Daya Nueva, al lado de Orihuela, la patria chica de Miguel Hernández... Des dels escons de l'oposició: Uuuuuuh! L'Honorable José María: Pues, sí señor. Miguel Hernández y yo somos paisanos. Y a mucha honra! Oposició: Uuuuuh! Aina Salom: Farolero! No estaré bona fins haver picat, com en Krushev, amb una sabata damunt la taula! El més beneit de tots (entrant amb una Fanta): Yo tenía un camarada/ entre todos el mejor...! L'Honorable José María: Yo seré muy de derechas, pero siempre he tratado a los trabajadores mejor que ustedes...! Des dels escons de l'esquerra: Uuuuh! L'Honorable José María: Jamás ningún limpiacoches de los semáforos se ha ido sin que yo le diera veinte céntimos de euro...! cosa que no he oído decir que hiciera su idolatrado padrecito Lenin. Oposició: Uuuuuh! Celestí Alomar: Com no sigui que rentassin la cara a la mula que colcava... Honorable Encarnación Juana: Atiendan lo que les va a decir la ciudadana María Laurita! Va parlar la ciutadana Giorgio: ¿Vos sabés qué le hiso un gataso bruno a Encarnasión? ¿Lo sabés, vos...? Le saltó a la grupa y la arañó mismamente hasta las nalgas. Que la dejó más dolorida que el abraso de un enorme guapoy. Os lo digo, yo, a vos... La picabaralla va finalitzar quan el Molt Honorable Pere Rotger va posar-se les mans al cap en senyal de desesperació, va demanar dues aspirines i va apagar el llum. Tanmateix, els corresponsals de premsa estrangera coincidiren a afirmar que el debat sobre el model de policia autonòmica no ha fet més que començar. A la sortida, l'esquerra més feminista i amb més sensibilitat social es demanava si no seria convenient consultar la composició d'aquesta nova unitat d'ordre públic amb la Paca i amb la Guapi. Potser? I tant! De manera que s'obre una nova via d'opinió i debat.