Un plagi que plagui

L'esmentat article, per començar, m'ha reafermat en una de les meues conviccions de temps ha: cada illa té les seues característiques específiques, i el que ocorre en una de les Balears resulta del tot difícil d'extrapolar-ho a les altres. Que un article parlant d'un acord molt concret, portat a terme a Eivissa, permeti desqualificar l'actuació d'Esquerra a Mallorca, serà, idò, com a mínim, dubtós. Perquè tenim unes tradicions ben diferents, i perquè la nostra trajectòria, així mateix, ha estat diferent a cadascuna de les illes.

A Eivissa, efectivament, anam camí d'articular un acord -batejat com a Eivissa pel Canvi- que pens que pot constituir una bona alternativa als dos partits polítics majoritaris: el PP i el PSIB-PSOE (fins ara, a Eivissa, més PSOE que no PSIB; ja veurem què passa en el futur). Eivissa pel Canvi, efectivament, es basa en una sana conjunció d'independents compromesos, i partits polítics (concretament, ENE, EU i Esquerra). I per què ha funcionat, fins ara i tocam ferro, l'invent, a Eivissa, i no en canvi a Mallorca? Potser en Miquel A. Maria hauria d'anar a cercar les respostes en les condicions que s'han posat per a aquest acord.

Anem a palms, i vegem quantes n'hi ha que coincideixin i quantes no.

a. La primera de totes les condicions, del tot necessària perquè Eivissa pel Canvi sigui efectivament un projecte novedós, ha estat que ExC no constitueix cap tipus de salvavides per a polítics amb problemes de flotabilitat. No tenim cap intenció de perllongar carreres polítiques esgotades ni d'oferir «mah de lo mihmo» a ningú. Hi haurà gent amb experiència, certament, però també una profusió de cares noves, que, a més, ocuparan llocs ben destacats.

b. La segona és que, almenys pel que fa a la llista per al Parlament i a la llista del Consell, les persones que vagin davant seran independents, o gent acceptada per tots els partits polítics, sense fissures. Si hagués de fer, ara mateix, una aposta, diria que qui vagi davant no tendrà carnet de ningú. A Mallorca, que jo sàpiga, la voluntat del PSM i EU no ha estat la de cercar cap independent de consens per anar davant, acceptable per totes les formacions polítiques.

c. Majoritàriament, els independents d'ExC són realment independents. En el cas de Mallorca la majoria dels candidats proposats eren (i deuen continuar sent-ho, si no n'han estripat el carnet) d'una formació política concreta. He de reconèixer, fent un petit recés, que a Eivissa hi va haver també l'intent de convertir en independents els membres d'un dels tres partits polítics, però els altres vàrem deixar ben clar que, amb aquest tipus de mangarrufes, no hi jugàvem.

d. ExC ha sumat, fins ara i continuam tocant ferro, tothom progressista, nacionalista, ecologista, alternatiu. Hi tenim independents, hi tenim EU al complet, ENE sencera i Esquerra al cent per cent. Passaré de comentar la comparació amb Mallorca, tenint en compte el que ha ocorregut a l'interior del partit del senyor Maria.

e. Em costa molt pensar que ExC pugui tenir -continuant amb les comparacions- cap candidat o candidata a l'ajuntament d'Eivissa que estigui la meitat de tocat políticament que el candidat del Bloc a la batlia de Palma, o cap candidat (i encara, a Eivissa, no sabem qui serà) que usi l'espanyol com si fos un «Ciutadà» qualsevol dels nous renglers populistes unionistes al Principat.

f. Entre els partits polítics que donen suport a ExC no hi haurà primacies sense fonament ni desequilibris evidents. En canvi, pel que tenc entès (donat que no he participat directament en la negociació), a Mallorca hi havia la intenció de deixar Esquerra fora de l'ajuntament de Palma, fora del Consell i també, molt probablement, fora del Parlament (un quart lloc, ho sap el sr. Maria igual de bé que qualsevol observador mínimament atent, té moltes possibilitats de no entrar-hi). Què hi perd Esquerra, si fent part del Bloc no hi pot sumar res?

I, encara, em queda una última pregunta: si el Bloc realment vol sumar i convertir-se en una alternativa política creïble, per quina raó s'ha relegat Esquerra d'aquesta manera? Si el nostre partit no pot sumar res enlloc, és ben lògic que opti per intentar mesurar les pròpies forces.