Rock i música clàssica

Tanmateix, per molts de crítics musicals, intèrprets i compositors del món de la música clàssica, durant molts d'anys el rock no va passar de ser un fenomen curiós i un entreteniment de baix nivell per les masses amb poca cultura musical, en contraposició al que anomenen música culta. Des de fa una temporada, emperò, sembla que la cosa ha començat a canviar i ha arribat el moment de les tornes. No sé si el punt d'inflexió s'ha de cercar en l'enregistrament entre Freddy Mercury, el mític cantant de Queen i la soprano Monserrat Caballé del tema Barcelona, l'època dels jocs olímpics. Però la realitat és que aquest tipus de col·laboracions entre dos móns que semblaven irreconciliables cada pic sovintegen més i moltes vegades amb un resultat prou bo, fins al punt que ja comencen a ser freqüents les adaptacions orquestrals de peces roqueres. L'altre dia, per exemple, escoltava un programa de Titoieta Ràdio que té com a plat fort les versions. Idò bé, moltes de les que posaren anaven en la línia abans esmentada. L'Orquestra Simfònica de Londres versionava Paint in Black dels Rolling Stones, Bruce Dickinson, el cantant d'Iron Maiden, cantava també amb Monserrat Caballé, precisament un tema de Queen, Bohemiam Rapsody, són algunes mostres que ens permeten intuir que, a la fi, el rock ha aconseguit espolsar-se la mala fama que arrossegava de subproducte musical de baixa qualitat i que ha començat el camí cap al ple reconeixement de les seves virtuds per part de la intel·ligència musical.