Moratòria i golafreria urbanística

Tanmateix, publicàrem també que la decisió no està presa, i els responsables estan carregats de dubtes. D'aquí a mig any se celebraran eleccions. La moratòria -i la manipulació que se'n podria fer-, seria un element distorsionador en la campanya electoral. A més, aquest mes acaba el termini que tenen els ajuntaments per adaptar-se i, de moment, només ho han fet dos.

Sigui com sigui, s'aprovi o no la moratòria, el cert i segur és que, en dos anys, i dels 53 municipis que hi ha a Mallorca, just Santa Margalida i Alcúdia han estat capaços de fer seus el Pla Territorial. Mentrestant, i a ulls de tota la ciutadania, la construcció està absolutament desbocada: ja no només és la costa, sinó l'interior de l'Illa el que pateix una pressió urbanística excessiva. I no tan sols són els particulars, sinó també les institucions les que promouen un moviment insuportable de terra: el creixement de Mallorca en habitatges i infraestructures sembla no tenir límits, quan en té: 3.640 quilòmetres quadrats.

Es parla molt de competències i, certament, la primera que tenen els ajuntaments, el Consell i el Govern balear és la de garantir el nivell de vida dels seus administrats. La ciutadania veu clarament que al darrere de tota aquesta urbanització generalitzada de Mallorca no hi ha millores per a ells, sinó per a un sector de l'economia, el de la construcció, que sent important no és en absolut vital. I no és vital perquè destrueix el paisatge, que també és una font de riquesa; perquè propicia el creixement demogràfic per la via de la immigració, quan aquesta ja està creant problemes de caràcter assistencial: i, finalment, perquè darrere d'aquesta manera de construir no hi ha cap planificació -com queda demostrat amb la possible moratòria-, sinó simplement una enorme golafreria.