Ferran Aguiló02/11/06 0:00
TW
0

Si consideram l'illa talment fos un ésser viu, tenim un greu problema d'evacuació a causa de les reconegudes disfuncions que ens crea el creixement accelerat. Tots els ésser necessiten alimentar-se però també excretar les sobres de la digestió. Com que Mallorca té un empatx monumental, la deposició està a l'alçada d'aquest i amenaça convertir-se en una tasca complicada que ens absorbeix quasi els mateixos esforços que la recerca de nutrients. Provocam una immensa i contínua cagada que, en un espai reduït com el nostre, cada vegada fa més difícil allunyar els excrements de casa. Recordau els hàbils ocells que treuen el cul del niu i evacuen amb força per no patir la incomoditat de la seva pròpia merda. Idò, noltros hem de fer un esforç gegantí per allunyar tanta merda del nostre niu. Ho reconeixem tots: la recollida, la tria i el tractament dels nostres residus és una tasca complicada i, sobretot, cara. Molt cara. Poques vegades pensam que quan adquirim qualsevol cosa, des de l'aliment més bàsic al producte de consum més innecessari i luxós, els costs que ens suposa no s'acaben amb l'adquisició. Per ser rigorosos hi hauríem d'afegir des del cost del clavegueram al de la recollida i tractament dels residus inherents a aquest consum. No ho feim i llavonces ens sorprenen les factures d'allò que crèiem gratuït o, tractant-se d'un subproducte residual, molt barat.

l l l
Dit això -i obviant que ja fallam en el primer esglaó de la cadena, aquell que suposaria prendre consciència de la necessitat de reduir els residus que produïm a força d'eliminar, principalment, envasos innecessaris-, sorprèn que una societat governada secularment per la dreta mantengui el tractament de residus allunyat de qualsevol espurna de pensament libera. Pens que la funció dels governs és oferir informació als ciutadans i exigir que tots, consumidors, productors i comerciants, compleixin les normes. Amb això, i arribar allà on les empreses no arriben per manca de beneficis, ja n'hi ha prou. Però ja ho veis. La dreta i l'extrema dreta, juntes en una UTE de govern de Mallorca, promocionen els monopolis contraris al liberalisme que diuen representar. El resultat ja el veis: la taxa de tractament d'enderrocs, com a mínim, cinc vegades més cara que les d'altres illes i comunitats. La cobdícia d'uns pocs, apadrinada peConsel, provoca, a més, que tres de cada camions de runa l'aboquin en llocs descontrolats i, fins i tot, perillosos. Quan les normes no es compleixen, o fallen les normes o fallen els que les fan. Crec que, en aquest cas, els errors són de tothom i les complicitats, amb els concessionaris però, també, amb constructors sense manies, fan difícil la solució.

l l l
Pregunta estúpida: Què opinau d'un arquitecte que considera la seva obra «emblemàtica», com a dit el senyor Mangano del seu projecte de Palau de Congressos? Que és un cregut? O que s'abriga abans de ploure i s'estalvia la dura prova d'objectivitat de qualificadors externs?