L'empatx

l l l
Dit això -i obviant que ja fallam en el primer esglaó de la cadena, aquell que suposaria prendre consciència de la necessitat de reduir els residus que produïm a força d'eliminar, principalment, envasos innecessaris-, sorprèn que una societat governada secularment per la dreta mantengui el tractament de residus allunyat de qualsevol espurna de pensament libera. Pens que la funció dels governs és oferir informació als ciutadans i exigir que tots, consumidors, productors i comerciants, compleixin les normes. Amb això, i arribar allà on les empreses no arriben per manca de beneficis, ja n'hi ha prou. Però ja ho veis. La dreta i l'extrema dreta, juntes en una UTE de govern de Mallorca, promocionen els monopolis contraris al liberalisme que diuen representar. El resultat ja el veis: la taxa de tractament d'enderrocs, com a mínim, cinc vegades més cara que les d'altres illes i comunitats. La cobdícia d'uns pocs, apadrinada peConsel, provoca, a més, que tres de cada camions de runa l'aboquin en llocs descontrolats i, fins i tot, perillosos. Quan les normes no es compleixen, o fallen les normes o fallen els que les fan. Crec que, en aquest cas, els errors són de tothom i les complicitats, amb els concessionaris però, també, amb constructors sense manies, fan difícil la solució.

l l l
Pregunta estúpida: Què opinau d'un arquitecte que considera la seva obra «emblemàtica», com a dit el senyor Mangano del seu projecte de Palau de Congressos? Que és un cregut? O que s'abriga abans de ploure i s'estalvia la dura prova d'objectivitat de qualificadors externs?