Qüestió de dignitat

He rebut un díptic de la batllessa de Palma en el qual em fa saber que gràcies als meus imposts la ciutat disposa de vint-i-dos centres socioculturals. Ha pretès adular-me, això és tot. Perquè els meus diners, i els de vostès, serveixen, també, per a subvencionar iniciatives que no són tan enaltidores. No cal insistir-hi, ja ho sabeu. La senyora batllessa ens fot mà a la butxaca i promou una passejada dels Simpson o qualsevol altra horterada del mateix gruix, que ens costa un ull de la cara. Del díptic de la batllessa se n'ha fet una edició bilingüe castellà/català, així, donant preferència a la versió castellana. És a dir, que la batllessa se'n fa set trons, de la Llei de Normalització Lingüística, atès que el punt 2 de l'article 15 de la llei esmentada diu textualment que «a tots els rètols, indicacions i escrits en general, bilingües, la primera versió ha de ser la catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, i la segona, la castellana». Però la batllessa va a la seva. Fa temps que els conservadors han entès que aquesta terra és un bé de Déu que els ha lliurat en herència l'oncle de l'Havana. Conseqüentment, fan i desfan al seu gust. En aquestes circumstàncies les lleis tenen un valor relatiu i qüestions com la que comento, que afecta la protecció de la llengua catalana, queden a mercè del sentit comú dels que manen. Els resultats no poden ésser més alarmants. Fins i tot els taxistes estan canviant -si ja no ho han fet tots- el rètol lliure/libre pel de libre/lliure. I vull pensar que ho fan amb el vistiplau de la batllessa. Me'n plany? Doncs, sí. Em dol fer part d'un poble que, de mica en mica, va abdicant d'un tret fonamental de la seva dignitat col·lectiva com és la llengua. I el dolor és més viu quan veig (veiem) que la immensa majoria de pobles d'arreu del món, defensen amb fermesa els seus trets d'identitat i fan pinya per tirar endavant. Amb motiu de l'acord entre el Barça i UNICEF, s'han posat de relleu les inquietuds solidàries d'alguns dels futbolistes culés. Guily fa acte de presència a les festes amb finalitat altruista que ONG's o entitats culturals o cíviques organitzen a París. I Eto'o presideix una fundació d'ajuda a la infantesa que aboca diners al Camerun. Tanmateix, el cas més alliçonador, per a nosaltres, és el de Silvinyo. El defensa brasiler ajuda econòmicament una ONG que inverteix en formació per a la joventut de Moçambic. Voleu saber el motiu de la seva generositat amb aquest país concret? Us la dic: els moçambiquesos parlen la mateixa llengua de brasilers i portuguesos. Conclusió de tot plegat? Aquests esportistes milionaris no s'obliden de la seva gent. I no se'n senten acomplexats. Qui és solidari amb el seu poble té sensibilitat d'obrir-se al món i solidaritzar-se amb els altres. En canvi, us imagineu si Oleguer -per no deixar de banda els jugadors del Barça-, invertís en escoles catalanes com molt possiblement seria el seu gust? Mare de Déu! Li plourien els insults des de casa i fora casa (fora casa és Espanya). Ja els escolto: insolidari, racista, pagès, provincià, etcètera. Nosaltres, els catalans, no podem fer res perquè el nostre poble tiri endavant. I els catalans de les Illes Balears, no en parlem! Ens hem d'odiar. Hem d'odiar el nostre passat, la nostra llengua i cultura, els nostres referents emotius. I hem de renunciar a la dignitat de pertànyer a un poble, el nostre, que no és millor ni pitjor que els altres, sinó que és com els altres. Tot i que és difícil de fer-ho, la batllessa de Palma ens n'assenyala el camí. M'ha escrit fent ús d'un bilingüisme que és l'exponent més clar de la mena de servilisme que ens imposen. No cal dir que el díptic ha anat a parar a la paperera.