L'hora de Munar

El toc de corneta llançat per per UM, apostant per un govern de centre nacionalista per a les Balears, només és entendre a partir de l'anàlisi dels canvis de mentalitat i de composició sociològica de la Mallorca actual. El nacionalisme illenc pateix una divisió que sovint ha semblat insuperable des de principis dels anys vuitanta fins a l'actualitat. El PSM sorgeix el 1976 d'una escissió del partit comunista (única força d'oposició aleshores), mentre que UM es forma uns anys més tard a partir de les restes del naufragi de l'antiga UCD. S'han de mirar amb lupa aquells anys per comprendre que era pràcticament impossible un enteniment entre els joves revolucionaris del PSM i els benestants i en molts d'aspectes conservadors membres d'UM. Però han passat trenta anys i Mallorca ha canviat de dalt a baix. Les allaus migratòries, l'increment del nivell de vida i la constant destrucció del territori forcen a un enteniment, o almanco comprensió, de totes les persones de sensibilitat nacionalista. A més, hi ha un altre factor clau: el PP de Cañellas era populista, dirigit a les classes mitjanes i intrínsecament mallorquí. Ara hi ha un altre PP, molt més supeditat a Madrid i més insensible amb els valors propis de les Balears.