TW
0

El toc de corneta llançat per per UM, apostant per un govern de centre nacionalista per a les Balears, només és entendre a partir de l'anàlisi dels canvis de mentalitat i de composició sociològica de la Mallorca actual. El nacionalisme illenc pateix una divisió que sovint ha semblat insuperable des de principis dels anys vuitanta fins a l'actualitat. El PSM sorgeix el 1976 d'una escissió del partit comunista (única força d'oposició aleshores), mentre que UM es forma uns anys més tard a partir de les restes del naufragi de l'antiga UCD. S'han de mirar amb lupa aquells anys per comprendre que era pràcticament impossible un enteniment entre els joves revolucionaris del PSM i els benestants i en molts d'aspectes conservadors membres d'UM. Però han passat trenta anys i Mallorca ha canviat de dalt a baix. Les allaus migratòries, l'increment del nivell de vida i la constant destrucció del territori forcen a un enteniment, o almanco comprensió, de totes les persones de sensibilitat nacionalista. A més, hi ha un altre factor clau: el PP de Cañellas era populista, dirigit a les classes mitjanes i intrínsecament mallorquí. Ara hi ha un altre PP, molt més supeditat a Madrid i més insensible amb els valors propis de les Balears.

És en aquest context que Munar llançà la iniciativa de lluitar per formar un Govern de centre nacionalista després de les pròximes eleccions. Sap que parteix d'una necessitat objectiva d'aturar l'hegemonia d'un PP que pot deixar llengua i territori en estat de defunció en un parell de generacions. Sap que el sentiment d'estima a Mallorca ha de reaccionar tard o d'hora per frenar el desastre. Sap que 40.000 banderes als balcons de l'illa el passat 12 de setembre no foren una casualitat.