TW
0

Ja des del nom de la Plataforma impulsora, la iniciativa legislativa devia posar els pèls de punta als populars. Salvar Mallorca? De què? És precisament l'asfalt, que ha d'aixecar l'illa. I tanmateix, és evident que a dos dies de les eleccions el Parlament no pot tractar qüestions tan sensibles. Ja ho deia Joan Huguet: la iniciativa es tomba per no jugar amb els sentiments. Certament, no podem córrer el risc de crear mala consciència als votants populars, ara que hem aixecat la regió i l'hem allunyada dels perniciosos efectes -dels ignominiosos defectes- d'aquella /tropa/, Aznar dixit. No se'n pot parlar a la Cambra, perquè la qüestió ja és prou visible -i sensible- als mitjans, ja se sent abastament pel carrer. Acceptar debatre-ho seria posar ombres de dubte sobre la tesi oficial -Balears va bé, Mallorca va endavant- i, vols que et digui, amb un 'no' d'entrada tenim rebombori, es posaran una mica les mans al cap, n'hi ha quatre que se'n lamenten, quin escàndol, però demà el temporalet ja haurà passat i almanco l'haurem allunyat de ser l'únic punt de mira polític, també a la sala de les cariàtides.

El PP ha emprat, una vegada més, el corró: és l'única manera que tenen de fer política. L'essència del partit, quan ha d'exercir, no és la d'aquell Piqué moderat que ara tothom alaba a Catalunya: l'essència és l'Acebes unidireccional, les cucales, la negació de tot allò que no sigui el dogma. Els /hilillos de plastilina/, l'absentisme del desastre d'aquell ministre desaparegut que ara ocupa el Consolat. És evident -ara més que mai- que el PP balear té por de la terra. Por de parlar-ne, d'aixecar la llebre del quitrà. El seu discurs passa per l'argumentació material, però no els parlis de cost d'oportunitat ni de danys colaterals. Ara ja és massa tard, encara que tenguin la seguretat que del Parlament no sortirà res que ells no vulguin: a mig anyet dels comicis no ens podem embrutar. Ni parlar-ne. Només flors i violes, l'economia és saníssima, les infrastructures impecables; el trànsit no coneix embussos, a Mallorca. El turisme -tot i el que diguin els experts que no estan amb noltros, que són sectaris i ressentits, evidentment- no havia anat mai tan bé.

Hauria estat tan dolent, parlar-ne? Accions com aquesta retornen la confiança en el Parlament: si els fa tanta por...

30 mil persones ho demanaven. Però ja ho deia l'amo: «no són aquests els qui ens voten».

Maties Salom, periodista