Repensar el vot

La nostra Constitució proclama al seu article 6 que els partits polítics, que són la principal via mitjançant la qual els ciutadans participen en la vida pública, deuen funcionar sempre amb un caire absolutament democràtic. El debat intern i la participació dels militants a la presa de decisions de les diferents formacions polítiques és, consegüentment, una exigència constitucional de primer ordre.

Emperò, a la pràctica s'hi posa de manifest la gran influència que les èlits partidistes exerceixen als processos de presa de decisions interns, amb la corresponent marginació de les bases, provocant-hi un dèficit democràtic i de legitimitat que afecta totes les administracions i el seu funcionament.

Així, el control de s'aparell d'es partit (el que gairebé podríem anomenar es politburó, en mans d'uns quants); la inexistència de la discussió política; la depuració sistemàtica, fulminant i gairebé stalinista d'aquells més preparats pel fet de ser considerats una amenaça interna; l'excessiva burocràcia interna; la lluita pel poder i/o el culte a la lloança i a la submissió han acabat fent desaparèixer la diversitat d'opinions, la riquesa de la dialèctica, la crítica interna, el pluralisme de sensibilitats, el debat constructiu i transparent i la participació democràtica dels seus militants de base. Així doncs, en aquest estat se troben avui en dia moltes formacions polítiques i, al meu parer, molt especialment el PSIB-PSOE. Un partit que, per cert, no obeeix a les seves inicials. Ni és partit (més aviat se podria anomenar «aparell»), ni és socialista (una acepció més adequada seria «immobilista») i ni és de les Illes Balears, ja que s'ha pogut comprovar moltes vegades el poc pes específic que té a l'hora de presa de decisions a Madrid.

Així i tot, el més greu no és això, sinó la manca de voluntat i de decisió per dur a terme un profund i necessari exercici d'autocrítica.

En aquest sentit, no cal oblidar que la manca de democràcia interna als partits és la principal causa de corrupció a la cosa publica (Ex: darrers anys defelipisme). Així, la manca de regeneració dels aparells, el clientelisme interior i exterior i el corporativisme protector obstaculitzen totalment la necessària transparència i objectivitat de l'acció política institucional.

Malgrat tot, el PSIB-PSOE podria i hauria de redreçar el seu camí establint-hi urgentment criteris i garanties de democratització interna. Aquests nous criteris haurien de garantir els drets dels militants a dirigir el partit i a representar-lo a les institucions públiques, promovent-hi una autèntica participació de la militància a la presa de decisions damunt la gestió del partit, fomentant-hi l'accés als càrrecs de responsabilitat d'aquells més preparats i no, en canvi, dels més sotmesos o fidelitzats, institucionalitzant el procés de primàries per a la confecció de las llistes electorals i fent possible una important i necessària transparència financera a tots els nivells.

En certa mesura, podríem dir que el PSIB-PSOE pateix una «llatinoamericanització» galopant de la seva estructura interna i externa: distanciament entre la direcció i l'aparell amb els militants i votants; influència de certs grups de pressió a la presa de decisions; fidelització dels seus càrrecs electes; estigmatització del militant; personalisme de l'elitisme a les direccions i als aparells i graus excessiu de poder dels seus dirigents en detriment de la participació dels militants i de la ideologia socialista. L'aparell del PSIB-PSOE, podríem donar noms i llinatges, s'organitza i funciona d'acord a patrons totalment elitistes i segons la «llei de ferro» oligarquitzadora i només s'activa mesos abans de les eleccions per tal de repartir candidatures i cadires (ho hem vist aquesta legislatura on han desaperegut totalment en el seu paper d'oposició i han facilitat a PP-UM una victòria quasi segura a les properes eleccions).

Amb tot, precisament els 3 anys de govern PP amb l'imprescindible suport d'UM i llur model «ultradesenvolupista» han col·locat les Illes Balears i Pitiüses a una alarmant i molt preocupant situació social, territorial i cultural que s'ha traduït en: imparable depredació del territori, clientelisme, corrupció, tudadissa de doblers públics, especulació immobiliària, destrucció de la diversificació de l'economia i dels sectors productius, banalització de la cultura, folklorització i descontrol de la immigració, menysteniment de la nostra llengua,...

Així amb els instruments de la democràcia a la mà, estimats lectors, no mos queda més que repensar el nostre vot.

Gerard Moyà i Noguera, militant socialista. Palma.