Per un vot matisat

Segons el diari La Vanguardia, CiU podria treure setze escons d'avantatge al PSC a les pròximes eleccions catalanes (fins a 54 els nacionalistes i fins a 38 els socialistes). Segons la cadena SER, aquestes dues formacions quedarien empatades a 43 escons. En tot cas, la majoria s'assoleix amb 68 escons, de manera que qualsevol dels dos panorames està sembrat d'incògnites d'aquestes que neguitegen una part de la població i que, per a uns altres, constitueixen els de la bona salut democràtica d'una societat. Servidor estaria entre aquests darrers, per una raó massa simple, si voleu, però que res del que ha passat en aquests anys de democràcia no m'ha fet variar: és impossible que les societats estiguin, ni que sigui a grans trets, dividides en dos grans blocs que coincideixin amb els programes de dos grans partits. D'altra banda, només un cert fanatisme permet sentir-se enterament representat per un sol partit. De manera que, com més opcions, més possibilitats tenim els electors d'afinar i d'injectar-nos l'antídot d'aquest verí letal de la democràcia que és el vot útil -un vot empobridor, el vot depredador de les personalitats autònomes de la ciutadania. Tant de voler ser pràctics, ens condemnam a la reducció dràstica de les opcions de futur. Una altra cosa és que la ciutadania s'ha de prendre seriosament una tasca urgent per a la democràcia: posar en valor cada vot, reivindicar la vàlua de cada vot, exigir, per tant, a les forces polítiques, que, en la seva feina, no perdin de vista cap d'aquests vots. El pervers sistema electoral actual desterra de la vida democràtica una part de la població, que no pot ser blasmada com a poc significativa -cada persona significa tant com qualsevol altra- i que, a la pràctica, és convidada a afegir el seu vot a una de les grans formacions polítiques o condemnada a despenjar-se del sistema. La grolleria que ens arribarà a semblar consubstancial de la política, arriba a la seva màxima expressió en ignorar absolutament els vots dels que no obtengueren representació i quasi absolutament els dels que, tot i obtenint representació, no són imprescindibles per anar fent. El matís, ja se sap, té difícil encaix en la política, però val la pena mantenir-l'hi, perquè, si no, l'alternativa és republicans/demòcrates als EUA, i ben aviat aquí seria PP/PSOE -quin tràngol, ja m'explicaràs. Altrament, la meva tia Joanaina podria votar sense càrrecs de consciència un partit conservador, assossegat, sense aquesta ràbia escumejant de l'extrema dreta.