L'adéu de Sampol

Una de les proves de la crisi que travessen l'esquerra i el nacionalisme a les Balears és la marxa a ca seva i a la seva plaça de funcionari de Pere Sampol. Malament van les coses quan un líder històric abandona pocs mesos abans de les eleccions i quan no està gens aclarit el panorama del seu propi partit ni del conjunt de les forces progressistes. Aquest adéu prematur du el segell del fatalisme que està embolcallant l'esquerra, una sensació d'impotència que no han pogut superar, de cap de les maneres des de la derrota electoral del 2003. No és normal tanta depressió, no és lògic tant de pessimisme, no tenen sentit tantes ferides personals. La marxa de Sampol està immersa en la incapacitat progressista per refer un projecte de país atractiu. És curiés el que li està passant a l'esquerra actual, immersa en una societat democràtica de benestar: els seus valors més preuats parteixen cap a ca seva abans d'hora, abans d'haver donat tot el que duen dedins. Quina gran diferència amb altres temps! Durant la dictadura aguantaven dempeus passàs el que passàs, assumint presons i tortures. Ara, en plena era de llibertat i d'autogovern, quan tan ampli i atractiu el camp de lluita, es veuen obligats a partir.