Àlex Volney

(Deixar en blanc, el títol és tot això que vé a continuació)

Àlex Volney12/10/06 0:00

L'únic conticle del món on el títol és molt més extens que el conte-article en qüestió. El llibreter té apresa la lliçó que és, precisament, quines coses! La lliçó que cerca, avui, el client. No és que sigui millor que ell, que els altres, res d'això. Només, potser, en aquest punt, es pot trobar, unes fraccions de segon més avançat en el tema, ves quin cas!

Es mira al client des de rere el taulell amb tot aquell poder al pit de la supèrbia i aquell no sé què, que ens entra als mortals, quan ens sabem la lliçó d'alguna cosa, i si no la responem, rebentam i...sí, exactament, només som rere un taulell, i el públic que escolta atent, embogeix amb la nostra plàtica i...sí, senyora! I...sí, senyor! Gràcies, la senyora!...i fins a una altra...i salut tinguem que no cansa!

I ens arriba aquell torn que estàvem dient que ens omple el pit de veritat, els braços fent danses a la gerra d'aigua freda que és la nostra figura. Sense voler-ho, ni haver-ho...pretès, en aquestes ocasions, quan algú, sobtadament, s'apropa sense previ avís, ni un bon dia, ni hòsties...i sense cap pudor recita de memòria el títol, ben fort, mirant al sostre, i tothom emmudeix, atura la seva activitat en la micona d'intèrval que constitueix el senzill i precari embolcall que precedeix la pregunta i que inclou la resposta:

- Eh! Ejem! Té el llibre «Aprenda a decir no»?
- NO!!
(ho sento, el títol és aquest, no hi ha article) ...sort del dibuix de l'Aranda. Gràcies, Pep! Avui, dia de la «raza» ja tocava fer un poc s'indio.

Àlex Volney, escriptor i llibreter