Pont llevadís

Tinc marcada a foc una frase de Camus a El primer home, novel·la inacabada i publicada trenta-quatre anys després de la seva mort: «La pobresa és una fortalesa sense pont llevadís». Es referia a les extremes condicions de vida de la seva família -colons francesos i immigrants menorquins- a l'Algèria francesa, però destil·lava aquesta reconcentrada acta de demolició universal. Pens en com devia ser la vida en aquella època -primeres dècades del segle XX- a Formentera i només encert a veure la cromàtica austeritat dels líquens aferrats a vida o mort a la pedra seca com a metàfora. Avui, gairebé un segle després, m'atrevesc a dir: «La riquesa és una fortalesa sense pont llevadís». No, no he deixat de pensar en Formentera en teclejar tal parafràstica estupidesa i sí, pens en moltes coses alhora, entre elles un tabú modern dit identitat. No s'hi pateix fam, ben cert, però en la preservació d'una manera de veure/viure el món involucionam prou que no tardant un organisme vegetal pareixerà un coeficient intel·lectual al nostre costat. Tota esperança de supervivència cultural passa per tendir ponts llevadissos, ni que sigui a colp de frustració. És el cas de la Penya Barcelonista de Formentera, que el passat dissabte feia vint anys de vida: el 7 d'octubre de 1986, cinc mesos després de la trista derrota del Barça a la final de la Copa d'Europa de Sevilla contra l'Steaua de Bucarest, cinc formenterers -Herminio Ferrer, Josep Cardona, Josep Costa, Francesc Marí i Joan Robert Masdéu- fundaven l'associació culé. Amb més de tres-cents socis, en el seu full de serveis hi ha, entre d'altres, la instal·lació junt a l'Obra Cultural Balear d'un repetidor de TV3 a Formentera el mateix any 1986; el compromís en la normalització lingüística amb l'ús social del català en qualsevol comunicació interna i externa des del 1990... Per molts anys!