En una de les moltíssimes escenes delirants i sucoses de Ròmul el Gran, la magnífica comèdia grotesca de Friedrich Dürrenmatt, el ministre de l'interior del ja terminal Imperi Romà, Tul·li Rotund, compareix davant l'emperador per comunicar-li que els bàrbars germànics són a les portes de Roma: «Majestat! Es tracta d'una notícia que pot capgirar el món!», clama, esverat, el ministre. Però l'emperador, més atent a les seves gallines i més pendent del seu berenar, li respon impassible: «Les notícies mai no capgiren el món. Són els fets els que ho fan, uns fets que no podem modificar perquè ja han passat quan ens arriben les notícies. Les notícies no fan més que inquietar el món, i per això, dintre del possible, cal perdre el costum de rebre-les».
És clar, Ròmul és un personatge pregoebbelià, de quan encara no havíem descobert que una mentida repetida mil vegades acaba convertint-se en una veritat. Des d'aleshores, les notícies, encara que siguin mentida, solen tenir més poder que la realitat més evident. Però com que ja fa estona que ho sabem, sembla que a aquestes altures de la comèdia ja hauríem d'haver fet call. Idò no: el dia a dia mostra que la tesi del mestre Goebbels continua funcionant, i que el PP és el seu alumne més avantatjat.
L'exemple més recent el tenim en el debat de política general celebrat al Parlament balear la setmana passada. El president Matas no ha fet altra cosa que martellejar fins a l'avorriment les consignes propagandístiques habituals des del primer dia d'aquesta legislatura: tot va com una seda, aquest govern és eficaç i eficient perquè resol els problemes dels ciutadans amb agilitat, i compleix al detall i amb diligència les seves promeses electorals. Aquesta mentida ha estat repetida no mil, sinó milions de vegades, i deu ser per això que alguns periodistes i columnistes l'han creguda i interioritzada fins a l'extrem d'estar convençuts que, realment, el govern de Matas és eficaç i eficient.
Bé, si ens atenem de manera estricta a les definicions que dóna el diccionari de les paraules eficàcia i eficiència, és cert que les accions empreses pel govern de Matas produeixen un efecte, i segurament el que ell esperava. Però passa que a la idea d'eficiència sempre hi associam una valoració positiva i, per tant, es tracta d'un concepte inapropiat per a qualificar la gestió del govern. És com si diguéssim que els nazis van ser eficaços i eficients en l'assassinat industrialitzat i massiu dels jueus. Home, estrictament ho podríem dir, però no sona gens bé. Idò això. Del govern Matas podem dir que ha executat amb rapidesa i agilitat (i sin complejos) projectes faraònics que ens porten de cap a una insostenibilitat pressupostària, territorial i social sense precedents. Però a això, per favor, no li diguem eficiència. A un capità que aconseguís fer anar més ràpid un vaixell que és a punt d'encastar-se contra un iceberg tampoc no li diríem eficaç.
Darrere la façana propagandística de govern fantàstic i país meravellós hi ha un projecte profundament identicida i destructiu de les Illes Balears que hem heretat i conegut. Un projecte amb un gravíssim perill d'irreversibilitat. Ara encara té remei. Per exemple, l'any que ve hi ha eleccions. Però alerta que, si no hi arribam a temps, al final no hàgim de donar la raó a Ròmul el Gran: «ja fa temps que Roma és morta. Et sacrifiques per un cadàver, lluites per una ombra, vius per una tomba derruïda. Veste'n a dormir, prefecte, l'època que vivim ha fet de la teva heroïcitat una comèdia».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.