Lluís Maicas03/10/06 0:00
TW
0

Dimarts, 26.- Groguegen els lledons abans d'ennegrir-se i esdevenir, els seus pinyols rodons, de consistència dura i llenyosa, projectils inofensius, però eficaços, tant i més quan l'impacte afecta la zona indefensa del clatell. El lledoner és un arbre de presència majestuosa i gran utilitat estètica, car afegeix, a la seva grandària i esveltesa vegetals, un fullatge dens d'un verd fosc i compacte. Malgrat les seves no gens discutibles virtuts ornamentals, que enriqueixen el color del paisatge amb un to infreqüent, ha esdevingut un arbre prescindible. El seu fruit comestible ja ningú no reclama: petit i obscur té, entre la pell i l'os, una fina capa de polpa de sabor incert o, si més no, indefinible, que esmussa les dents. Abans, es feien servir, sobretot els pinyols, en els combats tribals entre al·lots de diferents barris o carrers. Per impulsar el primitiu giny de guerra calia, prèviament, fabricar una senzilla peça d'artilleria. Amb un pam generós de canya forastera, o de canya borda, cremant, amb un ferro ardent, els nusos interiors de la tija, per tal de deixar lliure el pas als perdigons de matèria orgànica, s'obtenia un tub accionat amb la potència del buf. Per fer servir tan rudimentària arma feien falta, a més de la munició, que s'obtenia de deixar els pinyols dels lledons lliures de carn, potència de bufada i precisió en el llançament, aquesta última habilitat s'aconseguia amb regulars i repetits exercicis sobre dianes improvisades en el camp de tir del carrer. No dic que estigués ben fet, però alguns alumnes desassenyats portaven al col·legi l'instrument de llançar míssils i l'usaven per fer punteria en el clatell del mestre mentre aquest escrivia, o dibuixava, a la pissarra, d'esquena als insurgents. Finalment, en no poder identificar els culpables de causar-li molèsties a les espatlles, castigava tota la classe a estar-se a l'aula a l'hora del descans. Durant la tardor, quan els lledoners espleten llur fruit, ara inútil, era temps de preparar l'armament per iniciar els jocs que corresponien a l'època. Teníem perfectament identificats els indrets de la contrada on s'alçaven els lledoners, com ara el de la clastra de les monges tancades. Hi anàvem en grup abans que la fosca ens agafàs enfilats a les branques. Ens n'omplíem les butxaques. I, proveïts d'allò necessari, cercàvem l'enemic per iniciar hostilitats.

Dijous, 28.- Quant a l'atemptat de l'11-M, a Madrid, l'execució del qual, sigui per instigació, sigui per comissió, està encara sota sospita, tot i que s'intenta atribuir a grups islàmics radicals, cada cop tenen més fonament les tesis que podria tractar-se d'un cop d'estat, una conspiració internacional l'objectiu de la qual no era altre que tòrcer la voluntat dels ciutadans espanyols en les eleccions generals i, en conseqüència, desallotjar del govern central el partit que ara governa, en solitari, l'oposició. Hi ha, en aquest cas, zones obscures de la investigació que fan desconfiar de la versió oficial. Un mitjà de comunicació, no sense sòlids arguments, ha mantingut, des del primer dia, i cada dia, la tesi del complot, i la intervenció, si més no intel·lectual, d'ETA en l'agressió als trens que provocà la matança d'innocents i que capgirà el curs de la història. Aquestes afirmacions es basen, no pas en conveniències o falsedats, ni en interessos bastards, polítics o econòmics, àdhuc ideològics, sinó en no poques contradiccions, i falsificacions, en els informes de la policia judicial, en una motxilla de naturalesa mutant, en diverses declaracions remunerades de delinqüents comuns i, sobretot, en proves que confirmen la relació entre ambdues bandes. En els escorcolls, tant d'un pis franc d'ETA, com d'una casa del Grup Islàmic Combatent Marroquí, la ubicació d'ambdós habitatges sota secret del sumari, es trobaren, fet que s'intenta silenciar des de les institucions, prou elements comuns a través dels quals es pot inferir la complicitat entre totes dues organitzacions terroristes. Així, examinades, per investigadors independents del diari portaveu del partit de l'oposició, les relacions d'objectes que figuren en els inventaris en possessió de la policia, s'observen estris i artefactes, d'ús falsament domèstic, que podrien confirmar la connexió. Tant és així, que entre les substàncies confiscades s'hi poden trobar concurrències singulars com: botelles d'esperit de cremar, flascons de colònia, aerosols d'insecticida que contenen àcid bòric i dissolvents inflamables, telèfons mòbils que, en realitat, són telèfons mòbils, encenedors de gas, pedres fogueres i mistos de fer pets, el cap dels quals és de mixtura combustible, dos o tres jocs de calcetins, de fibra sintètica, l'ús dels quals és, a hores d'ara, un misteri, allargadors de fil de corrent, dues navalles suïsses, una confessió escrita on es reconeix que són clients de la mateixa companyia de gas butà, ganivets de tallar pa, i altres aliments, tots de tall esmolat. Si de l'examen rigorós d'aquesta memòria d'elements no es treu la conclusió que els autors de l'atemptat són els bascs, a través del seu braç armat islàmic, amb l'única finalitat de derrocar el govern, que vingui Déu i ho vegi.