Conscient que l'únic perill que l'amenaça és el seu partit nacional, Jaume Matas presentà dimarts i dimecres passat -en el debat sobre l'estat de la regió- les credencials de la seva campanya electoral. Moderació, pragmatisme i eficiència en la gestió. Moderació formal per intentar desmarcar-se del marcianisme polític de la cúpula nacional del PP. Pragmatisme per no perdre cap vot dels ciutadans que conformen la base sociològica del PP balear i que han d'estar encantats amb ell. I eficiència en, i efectivitat de, la gestió com mai no s'ha vist a Balears, la qual cosa -d'una manera o l'altra- li ho reconeix tothom, fins i tot els adversaris, si bé aquests últims, com és lògic, li reconeixen via retreu-li la manca de manies en tirar endavant el seu projecte. Poca cosa nova va donar de si el debat referit. Matas féu el que era previsible. Demostrar que en efecte aquests tres eixos -que són els mateixos que des del primer dia de la legislatura marquen l'activitat de l'Executiu- són les divises amb les quals confia mantenir el Govern amb majoria absoluta. Si un cas, el debat serví per refermar la idea que Matas propagarà durant els pròxims mesos amb una intensitat fora mida els eixos referits, ja que el PP està en campanya i a tota marxa.
La moderació de la qual intenta fer gala és una necessitat, per les raons ja comentades en d'altres ocasions. El seu partit a Madrid està immers en una política del tot o res que si bé pot donar rèdits generals a curt termini -i això i tot és dubtós-, és perillós, si no letal, per a un partit que governa, a Balears per exemple. Sap bé el president que la política nacional pot tenir incidència en les eleccions regionals i per tant fixa una imatge de moderació formal que és segur que intensificarà durant els mesos que resten fins a les eleccions. Fins i tot amb els elements d'obediència deguda a la seva central sap moure's amb moderació: recorre l'Estatut català del seu amic Pasqual Maragall al Constitucional -bé, ho ha anunciat com a possibilitat-, seguint l'estratègia general del PP, però ho fa per allò -l'Arxiu de la Corona d'Aragó- que també ha anunciat que ho farà el govern d'Aragó -si és que finalment li deixa fer la seva central- que és socialista. I, per altre costat, se'n surt amb habilitat demostrant de bell nou la seva «moderació» en acceptar la proposta socialista d'investigar els hipotètics increments patrimonials dels alts càrrecs, però amb la condició que ell sigui el primer investigat: torero.
El pragmatisme és, a efectes del PP balear, l'única ideologia que val. Unes institucions que se condueixen amb sentit pràctic, com també diu UM, pel bé dels ciutadans sense entrar en consideracions ideològiques. Només és que la presumpta falta d'ideologia, ben sabut és, amaga el conservadorisme a l'estil balear, el qual, sigui dit de passada, s'està incardinant dins el cos social fins al moll de l'os. D'aquí el desplegament que féu el president de dades i més dades, que és el terreny en el qual li agrada jugar perquè és difícil que l'oposició el pugui batre. No tant perquè les dades responguin a la realitat exacte general sinó perquè reflecteixen la realitat de les classes benestants, no necessàriament del PP, a les quals els agrada pensar que és la general.
Finalment, treu pit, el president, per l'eficiència de la seva gestió. Sens dubte té raó. Mai un president regional ha estat tan eficient en la consecució dels objectius que s'havia fixat ni tampoc mai cap altre ha demostrat una efectivitat tal en dur-los a la pràctica. Eficiència i efectivitat que, agradi o no el fons, que això ja és una altra cosa, situen Matas molt per sobre de qualsevol dels seus antecessors, inclòs ell mateix (a la primera presidència de 1996-1999). Per ventura aquesta aportació sigui el seu llegat (passi el que passi a les pròximes eleccions) més important. No el que ha fet. Ni el que no ha volgut fer. Sinó la contundència i rapidesa amb què ha fet el que creia que havia de fer, i deixant a banda ara el perquè. Res de plors, sinó decisió. Si no hi havia doblers, ens endeuta, com fan els polítics amb decisió, com feren Ramon Aguiló a Palma o Margarita Nájera a Calvià, quan el PP els deia que endeutaven els respectius municipis fins a la fi del temps (els sona, l'acusació?). Després de Matas, res no tornarà a ser igual per a un president. Amb aquestes armes se presenta Matas a les urnes, que li somriuen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.