Continua l'astracanada al voltant de la concepció islàmica de la llibertat d'expressió, si bé la notícia s'ha de matisar perquè ni els islamistes en són els autors exclusius -si més no en els darrers episodis- ni els és exigible que coneguin aquest gènere escènic, que es definia com una representació còmica caracteritzada per una acció desbaratada, o també com a teatre vulgar. Igualment s'hi ha d'afegir, a la crònica, que, estrictament, la representació no tindrà lloc, perquè les representacions de l'Idomeneu de Mozart que s'havien programat a partir del 5 de novembre a la Deutsche Oper de Berlín han estat suspeses -fins que els agents artístics dels agitadors islàmics les autoritzin, hem de suposar, després d'haver-ne examinat els llibrets i d'haver escrutat les ànimes dels cantants, del director d'escena i del mateix Mozart, per ventura-. Com que la representació dissenyada per Hans Neuenfels n'incloïa damunt l'escenari els caps tallats de Neptú, Jesucrist, Mahoma i Buda, i com que els anònims encarregats de la correcció política havien emès algunes difuses amenaces disgustades amb el cap tallat d'un d'aquests personatges històrics, el més assenyat és suspendre les representacions i donar la raó al fonamentalisme teològic i estètic. Entre la fidelitat a Mozart o la fidelitat als malalts d'iconografia, la directora artística de l'Opera de Berlín, Kirsten Harms, ha optat per «un exercici de responsabilitat», és a dir, per donar la raó als fonamentalistes.
L'episodi, inacabat, és d'allò més divertit, si més no fins que esdevingui tràgic (o ja ho és?). D'una banda, mescla la puresa aristocràtica de l'òpera amb l'aspecte dels anònims amenaçants: llur imatge és difusa, i no caurem en el parany de jutjar-los per les seves barbes, però haurem de sospitar que són amants de l'òpera, potser assidus assistents de les més elegants representacions. No sabíem que en l'ànima del fonamentalista mitjà niés un amant de Verdi o de Rossini (potser sí de Wagner?): un altre misteri per als psicòlegs de la CIA. Com sempre, subestimen l'enemic, i mira que ens ho han repetit mantes vegades, hauran pensat. D'altra, el fet que s'hagi esdevingut a Berlín indica que la vigilància teològica (i estètica) dels defensors durs de l'Islam no té fronteres, i que el seu escrutini s'estén arreu del planeta. Que comencin a mirar-s'ho les televisions locals, l'MTV en tots els seus canals, les revistes musicals, els festivals de final de curs de les escoletes i tutti quanti, perquè l'ull de no sabem qui (del que sabem quina condemna ens imposaria) no descansa. La globalització de l'economia serà un exercici infantil si progressa aquesta globalització de la censura, i de fet els descontents d'El Codi da Vinci ja han començat a exigir que s'apliqui el mateix raser des del vessant occidental. «Fonamentalistes del mon, uniu-vos!»: aquest és el lema més visible de la globalització. Com que el procés és ràpid, ahir mateix a una ràdio local ja es clamava contra el «desvergonyiment» de Madonna, que es va crucificar (de mentides) en els seus concerts de Roma i Moscou, i d'altres ciutats (ni tan sols s'ha tingut en compte l'atenuant que suposa fer-ho sobre una creu de cristallets d'Schwaroski, que també podria ser un agreujant estètic: els ulemes ho diran), i la polèmica ha replogut sobre el bo de Pepe Rubianes (el concepte fonamentalista d'allò sagrat també un vessant laic). Un dels pròxims objectius de l'anàlisi fonamentalista de l'estètica (corrupta, no cal di-ho) d'Occident serà, amb seguretat, el ballet que està posant en marxa a Londres el coreògraf William Forsythe, en el qual -entre personatges abduïts que reapareixen en plena Aràbia, cossos esbudellats per explosions aèries i delicades imatges femenines de Rumsfeld- es critica la carnisseria de l'Iraq. Els puristes de la dansa, que també n'hi ha, ja han engegat una campanya per mantenir aquest art «lluny i immaculat de la política», i podem imaginar com acabarà la història si hi posen un poc d'esment en la defensa d'un art lliure de contaminacions polítiques. Al capdavall, la lliçó principal de l'opció de «l'exercici de responsabilitat» que ha fet la directora de l'Opera de Berlín és que el fonamentalisme és tan global com l'atmosfera que el permet, i com l'atmosfera que envolta la terra, i que els fonamentalistes de tots els continents i ideologies poden mantenir una aliança del tot efectiva per lluitar contra el seu comú enemic. Per poc esforç que hi posin, la llibertat d'expressió acabarà essent un tema més de la literatura, o de la història, i se'n faran representacions d'òpera, on la llibertat serà simbolitzada per un personatge malalt. Que cridin els descontents amb l'Idomeneu per començar a mirar-se el llibret, i que ningú no es preocupi: el dia de l'estrena, i successius, de l'òpera que ens convencerà que la llibertat d'expressió és un personatge malalt, en pagarem (religiosament) l'entrada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.