Mals governants i mals governats

L'afer de l'estació soterrada del carrer de Jacint Verdaguer, a Palma, no hauria de passar als arxius sense que la població n'hagués extret alguns punts de reflexió. Com que aquests punts són tan clars, sembla com si la mateixa evidència els restàs gravetat. Direu que tampoc no passa gaire cosa perquè, durant uns dies, la pols i les males olors agredeixin les persones, però, encara que donàsim per acceptable aquesta premissa, l'inacceptable és que unes autoritats, uns governants municipals i autonòmics mostrin tant de menyspreu per la salut dels seus conciutadans. Allò que en cap cas no hauria passat a la inauguració d'una nova conselleria, pot passar a una estació de tren, i, a més, entre excuses poc precises i mostres de satisfacció per com aniran, de bé, les coses en el futur. Al ciutadà se'l respecta si hom percep d'alguna manera que es fa respectar, i aquí s'ha posat en relleu que uns governants i governantes poden eludir l'obligació de respectar el ciutadà perquè no els arriben indicis inequívocs de l'exigència de respecte per part de la ciutadania. Amb una ciutadania tan resignada i apàtica com la nostra, inevitablement els governants acabaran perdent-nos el poc respecte que els inspiram, en el cas que els en quedi alguna resta. Certament, de la mateixa manera que hi ha mals cambrers, mals advocats o mals periodistes, també hi ha mals polítics, gent sense ofici ni consciència de servei: gent que, per exemple, destrueix un parc tot just inaugurat, esbuca un pont que és pura memòria històrica de la ciutat i inaugura una estació no recomanable per a la salut dels ciutadans: tot això d'una tirada i en un espai de pocs metres quadrats. Aquests polítics tan poc qualificats, que en una comunitat amb cap i peus no entrarien ni en llistes, aquí poden governar i fer tot això i més. No anem a cercar massa lluny de nosaltres mateixos les raons d'aquesta aparent tendència contra naturam de les coses. La raó o raons som nosaltres. Els nostres polítics no són el millor de la nostra societat, ni prop fer-s'hi, però nosaltres els hem posat allà on són, des d'on poden, sense anar més enfora, atemptar contra la salut pública. Hi ha coses que només s'expliquen per l'endarreriment -a primer cop d'ull, invisible- d'una societat. Servidor som de l'opinió que la societat mallorquina té molts de problemes derivats de la mare de totes les batalles històriques, un endarreriment endèmic maquillat pels doblers en circulació, pel luxe, pel nombre de rics i pel canvi de costums. Davall de la cosmètica de la riquesa, encara no hem après a ser governats, això vol dir a demanar comptes de veritat als governants i, si s'escau, a engegar-los de la vida pública.