L'inici del curs escolar a la premsa no hauria de passar de l'anècdota o del desastre. Vaja! que hauria de ser tan normal com que el sol surt cada dia o que hi ha hagut un barrumbada com la d'Alaró (fins i tot, aquí, el curs va poder començar amb normalitat el dia que tocava). Que els emperons de l'escola sien notícia és símptoma d'anormalitat de país i de societat: problemes amb les llengües, poblemes amb l'espai, problemes amb la gent,... els problemes habituals del país. De fet, no fa ni vint anys que una llei d'educació general d'escolarització general de la població infantil està implantada de forma real al país. I això evidentment és un dèficit històric. Un factor més a afegir per a entendre l'alt nivell de fracàs escolar entre les classes populars, que ja se'n guarden bé que les mencances no arribin als fills escolaritzats a col·legis privats per les famílies benestants.
No sé a quants de pobles els al·lots han començat l'escola dins barraques amb una normalitat que aborronaria la consciència d'un poble que vol ser modern i ric. Un que no és devot ni beat del sistema educatiu, però, queda astorat -més que amb la paciència de la gent, amb la ineptitud dels responsables administratius de la manca de previsió i el desgavell que governa la conselleria- que la qüestió polèmica més general del començament de curs es plantegi a nivell de trilingüisme. O parlant en plata, la implanció de l'anglès com a tercer idioma, quan el problema del carrer, de les famílies, sia fer front econòmic a les despeses que genera el desenvolupament -que no el començament- de curs: poder menjar cada dia i anar a dormir amb tranquil·litat, sense haver de convertir el coixí en una calculadora o un mocador de misèries. L'educació dels joves és un tema que no es planteja seriosament a nivell general. Ja s'apuntava al principi, entre altres coses, no hi ha tradició assentada. Però, a més, hi ha el vici de pa i circ, o futbol en forma de camps de gespa o «mariconades» dels professionals del ram. Les estadístiques canten loteries. Ja ens agradaria a molts plantejar la necessitat del tercer idioma com a llengua vehicular d'algunes assignatures perquè hi hagués la necessitat d'ús d'un ordinador de forma habitual o d'intercanvi d'experiències amb escolars d'altres indrets. Però la cosa certa és que hi ha nins subalimentats, nins amb manca de recursos, batxillers que van estrets per arribar a l'institut i encara els volen endossar l'anglès per ser ases avantatjats en la carrera de perseguir la pastanaga que els aguanten davant les cucales. No calen demagògies sobre la despesa pública i la inversió de futur que és l'educació dels joves d'un país -terra i gent són elements més definitoris que banderes i idees-, però l'escola mallorquina no passa d'una barraca. La realitat ho diu. La conselleria d'educació no arriba a aula prefabricada, on conviure amb els mínims nivells que els temps exigeixen. I és ben possible que els ciutadans ni es plantegin les mancances culturals i s'estiguin més per cotxe, per un camp de gespa artificial, que per un sòlid i ample edifici on càpiguen també els immigrants ben integrats i les disciplines més diverses. Fer un país passa essencialment per fer una escola de vida. Als responsables del barraquisme escolar els haurien d'apuntar amb el dit i caure'ls la cara de vergonya. Però qui setembres passa i cases es creuen que tenen, vots empenyen per les eleccions que vénen.
l l l
I bé? Són festes a Binissalem, amb bauxes i exposicions de tots els colors i molt vistoses. Ja agradaria tanta moguda a moltes entitats i institucions. Però els més petits del poble van haver de començar l'escola a un porxo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.